Ciutadella és plena de gent feinera i amb empenta, però és un poble encara per fer, perquè moltes qüestions, si no indefinides, són encara provisionals (no m’entretendré a passar revista). Les causes d’aquest dèficit o insuficiència no són noves i s’amaguen darrere de decisions públiques que, per massa o massa poc, han suposat uns costos d’oportunitat imperdonables.
D'ençà de la demolició de la murada fa més de cent cinquanta anys, excepte la plaça del Mercat i el Teatre des Born, no fa l’efecte que hi hagi hagut un canvi urbanístic d’una consideració respectable i cabdal al nucli antic. Fora del centre podríem dir el mateix, amb la reserva del centenar d’habitatges socials edificats l'any 1940 (ses cases barato). Així, l’urbanisme sempre s’ha concebut des del punt de vista del creixement segons les necessitats del moment, mancant-lo d’una ben ponderada planificació.
Entre els anys 2004 i 2011, tal vegada l’època de majors ingressos municipals que hagueren permès escometre inversions de gran calat, el govern de torn és recordat per la corrupció urbanística (casos Nerer i solar de les Rates) o el frau en la contractació pública a l’ens Ciutadella Turisme. La pèrdua d’oportunitats d’aleshores és incalculable i el perjudici econòmic de tot plegat per a la hisenda municipal va superar els tres milions d’euros. Les causes Nerer i Citur segueixen en el marasme de la justícia.
En una etapa posterior, l’ús complaent d’un ideal (Ciutadella ciutat educadora, resava l’eslògan) estones em va semblar una excusa per no afrontar els problemes, reals i inajornables, de la localitat més turística de Menorca i antany la més industrial. Tota utopia desempalmada de la realitat esdevé un pur i simple simulacre; a més, aquesta mena d’exercicis, amb el temps agafen un aire d'insolència esbravada.
En els darrers temps, i per no ser massa diferents de la resta, el joc polític és barroer, insultant i allunyat de qualsevol iniciativa que, a través del debat i la crítica constructiva (algú sap que és això?), ens permeti construir alguna cosa amb cara i ulls mínimament decent.
A hores d’ara, Ciutadella se’ns apareix amb els carrers enfosquits i sense la deguda netedat, els paviments deteriorats i les voreres desarranjades. Per exemple, tot just el sol es pon, el passeig de Sant Nicolau presenta una foscor tètrica, de cementiri, quan podria ser un dels millors indrets del poble. No hi ha carrer a la vila que no sigui travessat de pagats malfets d’asfalt o ciment; essent carrers sense desnivell, els clots i bonys són d’una abundància definitiva. I, ni fet a posta, aconseguiríem unes voravies amb una varietat tan sucosa de superfícies, pendents, rampes i escalons. Passejar pel poble amb el cap alt és una ocurrència d’un atreviment perseguible.
Si ens atenim a l’economia, com més turistes arriben i de millor condició, més difícil resulta quadrar els nombres de tal manera que en surti un profit, més o manco, d’envejable prestigi. De tota manera, mentre aquesta paradoxa sigui motiu de discussió a l’Imperi davant d’un cafenet, el poble anirà fent... altra cosa és que hi vegem una certa perspectiva de progrés.
Ciutadella requereix un diagnòstic clar de les mancances que, amb dades rigoroses i un llenguatge honest, permeti compartir un projecte amb responsabilitat. Cal recordar que la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana es troba encallada perquè pronostica un creixement urbanístic absolutament incompatible en termes d'abastiment d'aigua.