Comprar entrades per a concerts de cert nivell és una dura batalla. A l’hora fixada, s’ha de clicar una web i posar-se en cua virtual. Pot ser llarga.Una actualització fatal de l’ordinador, una visita inoportuna, l’acte reflex de mirar un nou whatsapp o un simple esternut separen un bon seient de quedar-se sense. S’ha de ser molt ràpid i tenir bona wifi. Abans d’internet, per veure U2 o Madonna s’havia de matinar i aguantar amb paciència una eterna cua al carrer.
Qui fa aquests esforços i sacrificis sap que li compensa, que té el premi d’escoltar en directe els seus ídols. Idò a Menorca aquestes estratègies de velocitat i paciència s’han de fer, tant si vols com no, per una cosa tan avorrida i tediosa com passar la ITV, on de nou hauràs de patir una llarga espera en punt mort.
Per aconseguir una entrada per revisar el vehicle a l’Illa no és suficient connectar-se a hora a la web amb deu ordinadors i la millor fibra. Usuaris desesperats per uns protocols variables que Kafka envejaria arriben a fer anacròniques cues matineres a les oficines, com si fossin fans incondicionals dels mecànics inspectors. Si no aconsegueixen torn, els plantegen que vagin passant per allà per si algú falla o ja hi ha revenda clandestina de cites. Açò és humiliant i intolerable, més quan no es tracta de ser públic d’un recital únic i desitjat, sinó d’accedir a un servei públic periòdic, recaptador i obligatori.
Sabem que, per desgràcia, per accedir a alguns serveis públics, com una cirurgia, s’ha d’esperar. Falten metges, com falten inspectors a la ITV, però hi ha un sistema civilitzat i ordenat de cites mèdiques. No entendríem haver de fer cua a l’alba davant l’Hospital per rapinyar-ne una, comprar-les d’estraperlo o haver de rondar quiròfans per si algú (descansi en pau) no hi arriba a temps. Quin concert, la ITV! Un concert en què toca una empresa ineficient i canta un Consell que li renova en bucle el contracte, repetint excuses com si fos l’estribillo d’una cançó que, com totes les dolentes, arriben a cansar.