Escoltava fa uns dies a ‘un important banquer’ (entre cometes), a la vegada que al meu cap sentia una veu en off (en parèntesi), amb els arguments següents. «Els bancs són decisius pel bon funcionament de l’economia» (una economia molt bancaritzada com la nostra, un llast del passat enfront de les economies modernes, més dependents del mercat de valors). «Als bancs, doncs, els hi ha d’anar bé a escala local» (altrament, per petits que siguin, poden generar una crisi sistèmica que encara seria pitjor pels contribuents, ja que s’haurien de rescatar). «I, per tant, han de ser molt rendibles» (ni que sigui al cost de retribuir amb interessos reals negatius als estalviadors), pensava jo. Res sobre la seva eficiència, grau de competitivitat, o sobre la seva incapacitat de traduir l’estalvi en inversions, que com a mínim emulin el creixement de la inflació. Especialment, en països com el nostre en el qual activitats de crèdit i préstec estan mogudes pel consum més que per la inversió. Carregar marges i fer guany en el que es diu el segon negoci més antic del món (i ja sabem quin és el primer!).
Sortint de la reunió, escolto un petit debat d’experts consultors fiscalistes a peu dret entorn del pagament d’impostos. De nou escolto i sento la veu en off... «Als països innovadors la fiscalitat és més baixa i s’encoratja guanyar diners, com als Estats Units» (qui ho diu, hi vol anar a viure als USA, tenint en compte que té fills a educar i que pot caure malalt?). Afegeix l’altre. «I és que per ser competitius hem de treballar molt més» (qui ho diu aspira a treballar com a xinos i acceptar el dumping social?). «Els guanys de capital s’han de gravar menys, i no més, si volem ser atractius al talent del capital humà i a la inversió financera» (està clar, si augmentem perdrem les bases fiscals; cert, penso jo). I al cap d’un ratet diu: «i l’impost sobre el patrimoni s’hauria d’eliminar» (està també clar, hom no vol pagar ni quan acreix el guany, ni quan s’acumula -patrimoni, ni quan es transmet, em diu la veu en ‘off’). Tot i que sabem que les rendes de capital o les enganxes quan es produeixen o després, ja acumulades, resulta molt difícil identificar-les per tributar -amagades amb més o menys enginyeria fiscal.
En el cotxe, per la ràdio, un tertulià comenta que «la desigualtat augmenta al país, però que és intrínsec aquest efecte al sistema capitalista», i a la vegada es manifesta «contrari a gravar les herències» (però no és la meritocràcia el que legitima el capitalisme?), em diu el meu pensament. I arribat a casa, escolto al TN una persona que fa un discurs en favor del lliure mercat i la competitivitat i que demana a la vegada que es mantingui la rebaixa de l’IVA sobre les activitats d’hoteleria i restauració (clar, penso jo, és un polític de les Illes o un economista a sou de la patronal?).
Vaig a dormir trist. Una jornada ben particular. La gent no entén què vol dir una societat civilitzada. Els joves no volen pagar impostos, pels pocs diners que tenen i pel fet que a la despesa que aquells financen no hi ha res, pensen, per a ells. I els rics no volen pagar impostos per protegir-se. I disposen de múltiples coartades que, de fet, són polítiques, però que argumentades des de l’economia semblen fins i tot raonables.
Sovint he pensat que és bo saber d’economia per no deixar-se enganyar per alguns arguments econòmics.