No passa tots els dies però hi ha precedents de països que perden un títol de Patrimoni Mundial per desobeir una recomanació de la Unesco. Va passar quan el Regne Unit va iniciar un gran projecte immobiliari al port històric de Liverpool, quan Oman va reduir en un 90 per cent el santuari d’una espècie protegida per treure petroli i, el cas que ens ocupa, quan Alemanya va construir un pont al Vall de l’Elba després d’ignorar els avisos.
És el pont en qüestió, el de Waldschlößchen, una actuació comparable a la rotonda a doble nivell de Rafal Rubí? Basta cercar-ho per internet per veure que no. La infraestructura que va col·locar Dresden a la llista vermella de la Unesco té 635 metres de llarg i creua el llit del riu de banda a banda amb un disseny ultramodern. En altres paraules, no hi ha pantalla vegetal que el pugui tapar.
L’obra que es pretén acabar a Menorca és molt més modesta que qualsevol infraestructura viària que es pot trobar arreu del món. Encara que algunes cròniques diuen que és una «macrorrotonda de viaducte en dos nivells». De fet, és molt més petita que altres interseccions a la mateixa carretera general i que no van generar cap casta de polèmica. La mateixa rotonda de l’Argentina que va mobilitzar els ecologistes amb el govern del PP pel seu consum de territori o per ser zona inundable (mai s’hi ha vist una bassa) va ser culminada per l’esquerra i no va passar res.
La protecció de l’entorn de les navetes de Rafal Rubí per justificar la demolició del pont ha estat un argument sobrevingut per emparar una decisió política. El Consell té la legitimitat per acabar l’obra i defensar davant la Unesco que s’ha fet tot el possible per integrar-la en el paisatge, de la mateixa manera que aquest organisme pot decidir el que trobi amb la Menorca Talaiòtica. Retirar el títol per açò sembla un disbarat, però amb el govern d’Espanya jugant a la contra mai se sap.