A vegades, vivim presoners del present. Quina llàstima, no poder sortir de l'aquí i l’ara, no viatjar mai en el temps. Els altres animals desconeixen la història. Viuen sempre al dia, atents als estímuls immediats, als plaers i als nombrosos senyals de perill. Només recorden algunes coses que els permeten fugir de possibles amenaces, sobretot si han quedat escalivats per alguna experiència desagradable. No poden contar històries als altres ni transportar-se mentalment molts anys enrere. Els humans hem après, gràcies al desenvolupament del cervell i del llenguatge, de la tècnica i de la vida social, a visualitzar persones, llocs i esdeveniments perduts. Igual que podem habitar un present esmorteït, també podem gaudir d’un passat reviscolat, que ens acompanya i alimenta mentre el puguem mantenir viu a la memòria. Memòria que encara respira.
Sabem interpretar restes i objectes enterrats sota terra, a moltes capes de profunditat. Amb la lectura, hem après a parlar amb els morts. Escoltar narracions i desxifrar missatges sobre coses que ja no tornaran. Som una barreja indestriable de passat, present i futur, les tres cares que ens mostra el temps. Ens sembla que la realitat es concentra en aquest instant del qual som conscients fugaçment, però es tracta d’una il·lusió òptica o mental. El nostre cos canvia des del moment de la concepció fins a la seva dissolució material irreversible. La nostra autèntica llar és aquest univers que ens acull i ens envolta, ple de meravelles. Construïm un jo com qui s’inventa un nou país, posant fronteres mentals i físiques a coses que no en tenen o que un dia qualsevol s'esborraran. Posam límits i etiquetes per a manejar realitats complexes que resulten hostils i que ens agradaria dominar. Quan aquestes barreres cauen, la nostra visió s'amplifica i es fa molt més extensa i humil.
He vist cartaginesos navegant al Port de Maó. Poblats talaiòtics plens de vida i activitat. Un rei cristià desembarcant per a conquerir l'illa. Pirates arrasant ciutats i agafant captius. Pagesos amb els seus conreus i bestiar, esperant o pregant angoixats que arribés la benèfica pluja. Gent celebrant festes ben mudats i cantant alegres cançons. Innombrables casaments, batejos, funerals. Caigudes de governs, invencions prodigioses i algunes magnífiques construccions que han perdurat miraculosament. Moments de joia i esbarjo mentre se succeïen les diferents dominacions, amb llengües, costums i cultures diverses. Boletaires cercant esclata-sangs a la marina, on el temps sembla aturat. Temps de fam i temps de malbaratament. De misèria i d'abundància. Joves lligant amb turistes de costums lleugers i faldes curtes. Comerciants obrint i tancant el seu negoci, un dia darrere l'altre. Vells jubilats mirant els joves com qui veu un fantasma de la seva joventut, foto fixa incrustada en algun punt llunyà del temps, quan tot era un projecte incert ple d'interrogants.
Si emprenem un viatge al passat que encara viu, trobarem que el nostre present s'eixampla i el nostre demà s’il·lumina.
Tothom vol ser més intel·ligent, atractiu, ric o poderós. Quan veus el món actual i les seves terribles guerres i patiments, penses que convindria reorientar els nostres objectius vitals. Segur que ens aniria millor si, per damunt de tot, ens conforméssim amb ser un poc més bons i més savis.