La recent decisió del Tribunal Suprem és un fet més que posa de manifest amb qui ens jugam el futur i les dificultats que poden tenir les propostes de canvi des de l’esquerra en un país que commemora els cinquanta anys de la mort de Franco, potser en el moment més «franquista» dels darrers cinquanta anys. Fa uns anys, vam veure com el PP endegava l’aparell de l’Estat i altres poders per anul·lar la consolidació de Podem. Cert que molts dels seus líders hi van contribuir de valent, però això no hauria estat suficient per passar del 20% al 4% en cinc anys. L’ofensiva de la dreta a Espanya sembla imparable, ja que es dona a tots els àmbits. També ho semblava el 2023 i van perdre les eleccions, perquè, a pesar de tot, a pesar que la falta d’unitat de l’esquerra afavoreix sobretot l’abstencionisme, encara hi ha la memòria dels governs d’Aznar i Rajoy i el temor que el tàndem Feijóo – Abascal faci mal i reculin moltes conquestes socials.
Després de dos anys i mig de les darreres eleccions, les d’Extremadura seran les primeres que serviran per mesurar la correlació de forces. I, si no hi ha algun altre avançament electoral, continuaran les d’Andalusia. Ambdues comunitats, tradicionals feus del PSOE, fa estona que estan governades per PP-VOX. A Extremadura, l’esquerra alternativa que formen Esquerra Unida i Podem han decidit repetir unitat, mentre que Moviment Sumar (que en aquesta afició que tenen les esquerres d’embullar al personal, no és el mateix que la coalició Sumar) no hi participa, però afirma que donarà suport a la proposta.
En les passades eleccions, PSOE i PP van empatar en nombre de diputats (28), Vox en va treure 5 i Unides per Extremadura 4, Diferència: 1. Cal dir que, com a Balears, per a obtenir representació es demana més del 5% dels vots, la qual cosa va en contra de candidatures més modestes. En canvi, a Andalusia sembla que hi haurà fins a tres candidatures de l’esquerra alternativa, o sigui a banda del PSOE. Per un costat, Por Andalucía (IU-Sumar-Iniciativa), per altre Podemos-Alianza Verde i, per últim, Adelante Andalucía, l’escissió de Podem. O sigui que el vot de l’esquerra es dividirà entre tres candidatures (a més d’altres més testimonials).
Has d’estar molt ficat en el tema per entendre aquesta divisió, el 95% del votant d’esquerres no ho entén, o pitjor, ho entén i ho rebutja. En el punt en què estan les coses en el món i a Espanya, aquestes divisions en les quals no hi falten personalismes i maximalismes, només contribueixen a la desmobilització de l’electorat.
En un any i mig tindrem eleccions municipals, autonòmiques i generals (que no se sap si coincidiran o no amb les municipals). No s’intueix -ara per ara- una unió com la que va suposar la coalició Sumar en 2023, sobretot perquè Podem sembla decidir a presentar-se en solitari. Vaig llegir, i ja no saps mai si t’ho has de creure, que Podem oferia a Esquerra Unida una coalició si Esquerra Unida a Sumar.
Està clar que així no s’avança gens. Com tampoc no s’avança si es deixen les decisions per darrer moment. Mentre la candidatura que es presenti no sigui el resultat d’un procés de convergència plural i democràtic de les esquerres d’àmbit estatal i d’àmbit nacional (ara no sé com ho he de posar) i no un mer acord conjuntural, la cosa no avançarà i contribuirem a fer més possible la victòria de la dreta.