«L’afany de coneixement compartit», el llibre sobre Josefina Salord Ripoll, publicat per Lleonard Muntaner, del que és autora Isabel Graña Zapata parla des del mateix títol del que ha estat fins ara la vida de l’estudiosa: investigar sobre la literatura de Menorca, sobretot la del segle XVIII, encara bastant ignorada dins l’àmbit de les lletres catalanes, i ajudar com a pedagoga els seus alumnes i les iniciatives socials en favor de la llengua catalana. En aquest sentit, és una declaració d’intencions personals entorn de la investigació i la cultura, nostres i en general.
Entre aquests dos principis transcorre la biografia de na Fina Salord, els seus orígens familiars, la figura entranyable de la mare —que inculcà als fills el plaer de la lectura—, del pare respectuós en tot i carregat de bonhomia, dels germans encara avui en dia fent pinya familiar i de la germana petita escriptora, Maite Salord, a qui estalona sempre. Al llibre s’hi reflecteix el descobriment de la llengua catalana, els pas d’una llicenciatura en Hispàniques al doctorat en Català, l’assoliment de la càtedra a l’Institut d’Ensenyament Secundari Eugeni d’Ors, un fotimer de professors preocupats com ella per la llengua i la història de la literatura, les investigacions sobre Antoni Febrer i Cardona, els anys a Barcelona, el retorn a Menorca, a l’Institut Joan Ramis i Ramis —«Juan Ramis Primero Ramis», que va dir el rei emèrit una vegada—, el pas per l’Institut Menorquí d’Estudis i la Secció de Llengua i Literatura, la vicepresidència de l’Ateneu de Maó, les publicacions, els premis rebuts, la relació amb Àngel Mifsud, la jubilació, les perspectives de futur...
Crec que alguns dels títols que més li escauen són els de «Treballadora incansable per la llengua», «Docent (pedagoga) conscienciada, vocacional, desinteressada, respectuosa, respectable» i «Lectora i investigadora a tot rendiment». Són títols sense ínfules d’oficialitat, els que personalment li supòs, perquè crec que són els que li surten de l’ànima. Els oficials deuen ser doctora, catedràtica i figura intel·lectual de referència a Menorca, de les humanitats catalanes, de la història cultural menorquina, de la nostra identitat, de l’estudi de textos injustament oblidats, de l’escola com a formació ciutadana...
Na Fina reivindica la necessitat d’una cultura que combini la tradició amb l’actualitat, i de la lectura d’aquest llibre es desprèn la seva ideologia personal: estudiar, saber, ajudar i compartir amb generositat.