La recurrència de les aportacions sobre la carretera i Rafal Rubí fa témer que ens estem equivocant, o que alguna cosa se’ns fuig, per no arribar a una solució factible i consensuada. Es cert que en el debat actual no s’ha arribat a separar la petició de canvis per evitar afectar el Component 6 declarat Patrimoni Mundial, de l’activisme polític del 2014. A continuació d’aquell moment de tensió, es va produir la pèrdua de les eleccions del 2015 per part del PP en el Consell. Potser degut en part a una campanya exitosa i, a la vegada, poc fonamentada tècnicament, sobre la reforma de la carretera. Des d’aquell moment, i fins ara, l’única peça en discussió és la proximitat d’una intersecció a doble nivell a un jaciment talaiòtic catalogat com a Patrimoni Mundial, una qüestió que s’hauria de separar totalment del que va passar en temps passat. No hi ha connexió entre els objectius dels dos moments.
Molta gent, i el Consell en primer lloc, sembla que no entengui com es conserva un paisatge amb tant de relleu, pel fet d’encabir un monument de primer nivell. Per posar un exemple, el Pla de Hesse Central a Alemanya, analitzat pel Dr. Andreas Hildenbrand, dicta que les àrees a on s’hagin de conservar espais oberts serviran per a la millora de la capacitat de funcionament de l’ecosistema i la imatge del paisatge. Hauran de quedar lliures de construccions i no podran ser objecte de repoblació forestal. Es a dir, tot al contrari del que s’ha fet amb les navetes, ara mateix amagades a dins d’una murada d’ullastres, que s’han deixat créixer a Rafal Rubí des de l’inici de les obres a la carretera, ocultant els monuments.
Els enginyers i l’Administració diuen que es impossible modificar el projecte, quan la Llei de Contractes del Sector Públic admet projectes reformats. No és, per tant, un argument creïble. Sorprès per aquesta versió, m’ha semblat necessari analitzar el contingut dels documents. He vist que els darrers projectes en execució o en vies de contractació ja modifiquen clarament el projecte inicial redactat baix el mandat del conseller de Projectes Sr. Alejandre, fa quasi 15 anys. En primer lloc, s’ha reduït l’àmbit del traçat reformat, que no inclou ara la primera rotonda prevista inicialment entre les fases 3 i 4 de Poima, una obra ben necessària per descongestionar les retencions de l’Avinguda Central durant l’estiu, que valdria la pena recuperar. Per altra banda, s’ha suprimit la intersecció a doble nivell en el PK 4.840, que es substitueix per una peça lateral a nivell, per facilitar el canvi de sentit, molt més simple que la intersecció prevista a doble nivell inicialment. Pel que fa a l’enllaç de Rafal Rubí, fa temps es va modificar la incorporació des del camí de Torralba per no esmitjar una tanca, però segueix com sempre l’scalextric al costat de les navetes, obra que degrada totalment l’entorn monumental. Aquesta intersecció a doble nivell, si s’arriba a acabar, serà una anomalia. Vull dir que totes les obres a doble nivell en superfície connecten amb entorns urbans, ja sigui l’Argentina, Alaior o Ferreries. En canvi, Rafal Rubí està en un entorn rural, amb un paisatge net fins fa quinze anys, i que mereix conservar-se, per la seva pròpia tipologia, a més a més de formar part d’un component catalogat com a Patrimoni Mundial, a on la Unesco fixa les seves condicions.
L’únic informe sobre el paisatge que ha definit objectivament l’àrea d’interferència de la intersecció projectada amb la visual de les navetes, és el dels Drs. Rafael Mata i Daniel Ferrer. Es un estudi acurat i basat en l’observació del territori, que aproximadament determina el recorregut entre la caseta de caminers, al costat de la benzinera, i el canvi de rasant cap a Maó com la zona crítica, a on la intersecció a doble nivell començada perjudica l’entorn monumental. Per atendre aquest criteri, que també sustenta la Unesco, seria suficient eliminar i desplaçar l’obra d’intersecció inadequada, no molt més d’uns 300 m cap a Maó i fer, amb el mateix disseny previst ja al projecte que està en obres, al PK 4.840, una peça lateral a nivell, molt més econòmica que la projectada ara. Aquesta reforma donaria coherència al projecte de la carretera en el seu conjunt, ja que la única intersecció de doble nivell que no connecta amb un nucli urbà desapareixeria de Rafal Rubí. Per altra banda, s’evitaria posar la cinquantena de faroles previstes a la intersecció de Rafal Rubí, que desapareixerien, evitant que la carretera perdi foscor en més d’uns 3 km, com succeirà si no es modifica el projecte. La il·luminació artificial, ja instal·lada a l’Argentina i prevista al projecte pendent d’adjudicar, transformaria un paisatge rural extens, en contra dels criteris que ha de complir una illa incorporada al grup de regions Starlight, a on es suposa que hem de poder desfruitar del cel astronòmic quan sortim dels pobles.
En definitiva, el projecte ja s’ha modificat, en alguns aspectes a pitjor, i redissenyar la intersecció de Rafal Rubí, variant la seva posició, es un dels punts clau per millorar-lo, a més de que servirà per intentar redreçar la relació amb la Unesco. El Consell té una responsabilitat indubtable en aquest sentit, tot i que l’interlocutor amb l’Organisme no es el Consell sinó l’Estat. No oblidem que el Menorca va demanar l’agost si els menorquins volien que el Consell continues la rotonda sense comptar amb la Unesco, amb un 58 per cent de resposta negativa i, recentment, si es encertat seguir, tot i l’advertència recent de l’Organisme, amb un 64 per cent del vot negatiu. Tot condueix a intentar apaivagar la tensió i consensuar el projecte.