Abans caminar era l’elixir de l’eterna joventut. Amb beure molta aigua i menjar verdura eren la santíssima trinitat. Milers de passes al dia calculades amb rellotges que te regalava una tia. Rondes i camins són plens de gent que, amb ritmes i estilismes de diferent intensitat, caminam sense destí, capficats com zombis, però més coordinats i pacífics.
Ara no basta. La novetat en salut és que millor fer exercicis de força. Dels triangles al cotxe a la pallissa de la balisa, i de les passes a les flexions. Un sempre dubte si aquests canvis són perquè hi ha nous descobriments o perquè ja han venut tots els rellotges de passes (i triangles) que podien vendre. Vull pensar, de ver, que és la primera cosa. Així, qui no vol passar per la quota i les mirades d’un gimnàs, ha de fer exercicis a casa, amb equipament mínim, disciplina màxima i retirant un poc el sofà.
Si cerca a Google «exercicis de força», es pot preparar. L’algoritme s’activa i l’aborden al mòbil persones massa intenses oferint la fórmula màgica de l’abdomen perfecte (insisteixen: caminar no serveix) i odiosos setciències de marca blanca que des d’un passadís del Mercadona avaluen aliments amb una gestualitat artificial que ajuda a no entendre gairebé res del que diuen sobre biotes i proteïnes. La salut que més els preocupa és la del seu negoci.
I no només a xarxes. Mitjans clàssics s’umplen d’articles, notícies i publicitats camuflades sobre salut. Tenen èxit, perquè res preocupa més que un mateix. El resultat és un embaf de consells i advertències, una dieta informativa desequilibrada i variable (no variada) d’experts opinant i d’estudis avisant sobre què pot provocar què, quins hàbits casquen o quin aliment permet viure cent anys amb l’energia de Lamine Yamal. Dan Buettner, investigador en longevitat, diu que «la gent que més anys viu no fa crossfit o pilates», que caminen i fan força com a part de la seva rutina. I, afegiria jo, segur que sobre salut només escolten el seu metge o infermera. Alguns, tal vegada, ni açò.