Aquest pròxim dijous, dia 4 de desembre, acollits per l’Ateneu de Maó, presentarem a la seva sala d’actes el llibre «Maó, quan érem infants i joves». Aquest volum forma part d’una idea més ambiciosa, que reunirà en sis toms seixanta relats personals de persones de tots els municipis de Menorca. Ja han aparegut els de Ciutadella i d’Alaior, per tant, arribam amb aquest a l’equador del projecte. Les persones que escriuen tenen aproximadament entre seixanta-cinc i vuitanta anys, o sigui, són aquelles que van néixer entre 1945 i 1960. En conseqüència, que van viure la infantesa i adolescència entre 1950 i 1975.
El propòsit final d’aquests llibres és construir una crònica sentimental d’una època que ja ha passat, no només perquè han passat els anys, sinó perquè molts dels elements que l’expliquen ja no existeixen avui, no serien comprensibles per un jove si no s’explicassin així. Precisament, un dels propòsits dels «folkloristes» de cada època, des dels primers romàntics, ha estat estudiar i fixar la cultura que descriu una societat que ja ha finit o està en procés de finir. Si ja avui té interès reconstruir i recordar la Menorca de fa cinquanta o seixanta anys, fixeu-vos quin interès que tindrà quan algú ho llegeixi el 2050 i més endavant.
Què no donaríem ara per tenir un llibre de memòries de la vida quotidiana a Menorca el 1920, posem per cas? Aquest és el valor de fixar avui els nostres records i les nostres vivències. A més, l’empresa té altres valors que m’agradaria destacar: primer, que abastarà tots els pobles de Menorca; en la bibliografia històrica local gairebé sempre es fixa l’interès en Ciutadella i Maó, no serà així en aquesta oportunitat; segon, que hi haurà aproximadament els mateixos homes i dones contant la seva història; la bibliografia històrica local està feta per homes i, molt rares vegades, les dones hi tenen paper; tercer, que està escrit per persones del carrer, de diferents procedències i ambients socials diversos; en la bibliografia històrica local, només uns pocs podien escriure la crònica del seu temps, avui, gràcies a la universalització de l’educació són moltes les persones que poden escriure la seva història. En el cas de Maó, trobareu onze veus, però podien haver moltes més.
La sortida d’aquest llibre coincideix amb els cinquanta anys d’uns fets que marquen un canvi històric a Espanya. La majoria dels autors van viure aquells dies en la seva joventut i formen part d’aquella generació que, i és llei de vida, va perdent efectius cada dia. Els que ja hem llegit els manuscrits sabem que serà una lectura que inspirarà al lector a recordar el seu propi temps, a fer el mateix exercici de memòria que han fet ells. Tots els amics i amigues que participen han seguit una espècie de guió precisament perquè, en la diversitat, el llibre tengui un cos unitari. Així serà en el conjunt de seixanta relats. Escriure sobre tu mateix no és fàcil, sobretot quan el destí és que ho lligi tothom que vulgui. Sé, perquè m’ho han dit, que per a tots ells ha estat com una aventura, com un explorador que viatja per continents perduts.