Per a ciutadans amb un mínim de criteri no cal explicar la funció fonamental que fan les escoletes de 0-3. El seu bon funcionament està directament relacionat amb la qualitat de l’educació, el benestar i la felicitat, no només dels infants sinó de les famílies i de les futures generacions de ciutadans menorquins. També amb la prevenció de disfuncions i la capacitació ciutadana. Aquest immens patrimoni col·lectiu, que està en la base del benestar però també de la productivitat de l’illa, és molt difícil de comptabilitzar monetàriament, però açò no pot portar a concepcions negligents del valor i les necessitats.
Per un altre costat, el 0-3 de Menorca ha estat un referent en el sector a nivell d’Estat. Perquè quan no hi havia ni consells ni conselleries ni ajuntaments tan poderosos econòmicament, ni amb tant de personal treballador i polític, en canvi, es van saber sumar la iniciativa de les mestres, les famílies, d’en Vicens Arnaiz, de consellers com Joan López i altres regidors i batles, que van decidir que sí, que encara que no hi hagués estructures preestablertes, a Menorca s’atendria el sector innovant el que s’hagués d’innovar. Aquesta actitud és la causa que durant dècades la nostra illa hagi ofert unes condicions de 0-3 molt per davant dels retards de Mallorca i Eivissa. Ara cal seguir essent pioners, però anam orfes d’autoritats que estiguin a la mateixa altura que aquells altres.
En bon govern i amb bona economia, el capital humà sempre és el més important dels actius. Les mestres de 0-3 potser són el sector de treballadors educatius que més mèrits ha fet per guanyar-se un respecte que no reben de les administracions. Si les mateixes condicions de treball, al llarg d’anys, les haguessin patit la resta de sectors funcionarials d’Educació, s’haurien succeït les vagues, els conflictes, les dimissions i relleus de molts dels càrrecs. Per què no han estat mereixedores idò del tracte de la resta d’educadors? Perquè no són funcionàries, perquè 0-3 no ha format part de la història de l’educació formal en aquest país fins fa poc. Una concepció que no té res a veure ni amb les veritats de la pedagogia ni de la psicologia ni de l’economia del benestar. Simplement conjectures polítiques, que precisament la saviesa menorquina del passat va superar situant-se on es convertiria en exemple per a la resta de territoris.
Les mestres de 0-3 són un valor material, madur i immens. Un patrimoni que cap societat intel·ligent deixaria malmetre ni deteriorar. Si s’hagués de construir tot el bagatge de saber, experiència i compromís forjat fins ara per la gestió real del sector des d’aquí, la Conselleria tardaria un segle en obtenir-lo, si és que l'obtenia. Han de ser elles les que han de garantir la continuïtat de la inclusió dels infants, les que han de posar el llistó a l’altura que ha de continuar aquest sector, les que han de formar a la pràctica les treballadores que les rellevaran, les que atorgaran a Menorca unes garanties educatives que hem modelat amb constància per als petits. Aquest valor afegit creat s’anomena plusvàlua i ens pertany als menorquins. La contractació d’empreses intermediàries per part dels ajuntaments, arribades cada vegada més de fora, les atorga part d'aquest valor afegit, l’extreu gratuïtament de la nostra societat.
Vam tractar el tema en moltes reunions del Consell Escolar de Menorca, tant del Ple com de la Permanent. També ho vam analitzar en diferents reunions del Grup de Recerca en Educació amb Moviment Menorca Edu21. Vam trobar-nos amb representants de les mestres de 0-3 en diverses ocasions i amb la seva assemblea. En diferents reunions del Consell Escolar de Menorca, el càrrecs del PP ens van comunicar que la Conselleria estava treballant en una solució per a Menorca. Ens vam cansar de demanar per aquesta solució, van passar molts de mesos. Suposadament la Conselleria ho estava analitzant.
Vam cercar solucions d’altres llocs i de Menorca que servissin per solucionar la situació. Arreu de l’Estat vam trobar fórmules de com s’havien resolt situacions semblants. Més de 900 exemples de mancomunadament de serveis de diferents tipus entre ajuntaments, diputacions, cabildos i consells, registrats al Ministeri d’Hisenda.
Després ens vam fixar en casos equiparables més propers, perquè l’experiència prèvia i constatable servís per convèncer i fer-ho fàcil a les nostres autoritats.
La redacció d'aquest article compta també amb la col·laboració de Maria Camps (STEI) i Jacqueline Moreno (UGT).