Fa 86 anys, des que va acabar la Guerra Civil, que no hi ha cap conflicte militar al territori espanyol. La Segona Guerra Mundial no ens va afectar directament i els posteriors conflictes bèl·lics en què Espanya ha participat, de manera directa o indirecta, sempre han estat lluny de les nostres fronteres. Fins ara semblava que això continuaria així per molts anys. Però, en els darrers temps, arran de la guerra d’Ucraïna i l’arribada de Trump a la Casa Blanca, la percepció ha començat a canviar. I la idea que podríem viure la nostra primera guerra comença a estendre’s entre la ciutadania.
Fa uns dies, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) publicava un estudi que revelava que el 66 per cent dels ciutadans pensa que Espanya podria veure’s involucrada de manera directa en una guerra en els propers anys. D’aquests, la majoria creu que el conflicte podria ser amb Rússia (57 per cent), seguit del Marroc (42,2 per cent) i els Estats Units (30,2 per cent). L’únic que em reconforta, veient com està el país, és que no pensem que el conflicte sigui entre nosaltres mateixos, en forma d’una altra guerra civil. L’enquesta del CIS reflecteix també que la por a la guerra és el principal temor dels espanyols, per sobre de la preocupació per la salut física i mental, la delinqüència o les catàstrofes naturals.
Aquesta por tan estesa sorprèn, sobretot pels altres resultats de l’enquesta. Un 76,9 per cent dels espanyols es declara optimista i un 71,7 per cent considera que l’època actual és la millor de tota la història. Tanmateix, més de la meitat creu que en el futur es viurà pitjor que ara. Tot plegat porta a pensar que, més que un temor real a una guerra imminent, ens trobem davant una por induïda. Fa mesos que se sent parlar constantment de l’amenaça russa a Europa, de drons i avions que violen l’espai aeri, de preparatius militars de Putin... I, mentrestant, a l’altra banda de l’Atlàntic, Trump exigeix als països europeus que augmentin la despesa militar i que les noves armes, és clar, les comprin als Estats Units.