El Consell ha fet amb la commemoració de 2025 com a Any Marino Benejam el mateix que sol fer amb les inversions: executar el 17 per cent d’allò que anuncia. Va preveure un premi, exposicions, conferències i debats (el paquet bàsic habitual), i, a no ser que la família Ulises protagonitzi les campanades de Cap d’Any, tot s’haurà quedat en una única taula rodona. I malgrat comptar amb una partida pròpia als pressupostos.
Els darrers debats de pressupostos del Consell són dignes de ser dibuixats per algú amb la gràcia de Benejam. Enguany l’exotisme ha estat l’anunci verbal unilateral per part de Maite de Medrano d’un acord amb el PP per abstenir-se. Sense cap document compartit, esmena formal ni partida concreta. Ni tan sols una ratificació explícita dels populars que pugui quedar escrita a l’acta del ple. Van callar amb un implícit i evident «tu vota i després ja veurem si...»
Una bona part de les mesures aconseguides per De Medrano formen part d’un kit d’exorcisme per treure de Menorca el dimoni catalanista, obsessió que comparteix amb alguns representants populars. La mesura estrella d’aquesta reconquesta cultural és la Semana de la Hispanidad, que podria estar bé si no es plantegés, com va fer ella en el ple i en una nota de premsa, com una teràpia de conversió per a reconduir desviats illencs que escolten Catalunya Ràdio, fan calçotades i escriuen en català estàndard.
Faria bé De Medrano en no tenir grans expectatives, en no imaginar-se solemnes desfilades, l’emèrit presentant el seu llibre i un concert de Bertín Osborne, perquè si el que havia de ser un ampli programa de tot un Any Benejam s’ha quedat en una taula rodona, és probable que la seva Semana de la Hispanidad, sense diners assignats, es quedi en un tabalet rodó. La dictadura catalanista, si existís més enllà de la ficció ideològica espanyolista, podria estar ben tranquil·la. Un altre episodi al Consell més propi del «TBO» de Benejam que d’una institució pública.