Debat públic

Aquest darrer cap de setmana he tingut l’oportunitat de visitar per cinquena vegada Londres, la meva ciutat preferida a Europa. Quan un viatja (especialment a l’estranger) és complicat que no desconnecti del seu dia a dia laboral i de la rutina, però també del context polític o del debat públic que a un país com Espanya és molt complicat fugir d’ell. Passejant per davant el famós Big Ben i el Parlament britànic em va venir a la ment com de diferent és el sistema polític i institucional a països com el Regne Unit o Suïssa, on la participació ciutadana és àmplia i les dimissions per escàndols menors freqüents, un fet que provoca una major confiança en les institucions i, per defecte, evita que el debat públic es polititzi de tal forma que amagui o deixi en segon plànol els problemes reals dels ciutadans. Tot i que el Regne Unit durant els darrers anys no ha sigut precisament un exemple d’estabilitat política, sí que és cert que desprèn un aura molt diferent respecte al debat públic, la institucionalitat i la independència dels mitjans públics. És cert que existeix polarització entre la societat com per tota Europa, però no aquest fanatisme malaltís i guerra civilista que s’ha convertit en el monotema espanyol i que es tradueix en una espècie de guerra entre bàndols rodejada de corrupció, mentides, falta de transparència i militància partidista-mediàtica. El problema aquí és que mentre s’estan senyalant uns amb els altres, s’estan deixant de banda temes importants i debats seriosos, s’estan deixant de proposar (per part dels polítics) reformes econòmiques, solucions per al problema de l’habitatge, sostenibilitat de les pensions, els autònoms, deute públic, pobresa infantil, immigració... i sí, no hi ha dubte que la situació política actual és insòlita i digne d’una república bananera, però un país necessita certeses, necessita propostes i necessita acords, el que no pot ser és que les tertúlies televisives estiguin copades per fanàtics a sou de partits polítics que només saben cridar i fer el ridícul. És altament recomanable, per salut i per altura de mires, desconnectar de tant en tant d’aquest debat públic cada vegada més enverinat que lluny d’aportar res positiu, el que fa és generar frustració i odi i ens allunya de la realitat.