Fa uns dies vaig assistir a l’acte de celebració de la Constitució espanyola a Maó, un text que va ser molt més que un articulat. Va ser un pacte a la dignitat i al compromís col·lectiu per deixar enrere la foscor d’una guerra i una dictadura. Per fi, obríem les finestres a la llum, de bat a bat, i deixàvem de viure en blanc i negre. El seu sentit és clar: establir els drets fonamentals que ens fan ciutadans lliures.
A l’acte de la Plaça Miranda s’esperava el primer discurs d’una delegada del Govern que és filla de la democràcia, i les seves paraules també ho van ser.
La vessant ciutadana és sempre la que més m’agrada, i en justa referència, vaig enyorar la presència de més entitats culturals, esportives, socials i/o educatives. Amb delegades més joves, es podria preveure un altre lloc per a la festa de la Constitució, i que l’esdeveniment fos més quotidià, més enfora d’uniformes i vestits d’americana i corbata.
En canvi, em van agradar molt les quatre veus de l’experiència i la memòria.
Josep Pons Fraga, editor d’«Es Diari», va posar l’accent en la llibertat d’expressió i en el paper dels mitjans de comunicació. Va advertir que sense periodisme independent, la democràcia es debilita, i que cal defensar la veritat davant la manipulació. El seu testimoni va ser un homenatge al dret de la ciutadania a estar informada, i em vaig endur guardada la següent frase: «La informació és el combustible de la democràcia».
Després va ser l’expresidenta del Consell, Joana Barceló, que representa l’àmbit institucional. En la seva intervenció –li agraeixo que la fes tota en català– va destacar la participació ciutadana, subratllant aquells col·lectius que fan feina pel bé general de tota la població: «És amb ells, conjuntament, que s’han d’assolir fites». Un fet absent en la presa de decisions.
El mestre Dubón va evocar l’educació com a columna vertebral, que gràcies al text va passar a ser dret fonamental per al desenvolupament de la població. Em va emocionar la referència a les escoles obertes, inclusives, amb mestres lliures i un alumnat crític. Així haurien de ser tot els centres amb finalitat social.
Finalment va ser Antonio Soria, de CCOO, qui va destacar el dret de vaga per equilibrar les relacions laborals i les lluites sindicalistes del personal treballador.
Aquest esperit, senzill i obrer, tampoc s’escolta prou.
Gràcies als testimonis, va quedar clar el sentir: la consciència viva que aquests drets no són una herència immutable, sinó una conquesta que cal defensar cada dia.
La Constitució es troba en un moment que no basta amb entendre-la, sinó que cal ser capaços de transmetre-la a la joventut. Les noves generacions ja han nascut amb aquests drets garants, però molts d’aquests joves ignoren el cost que va tenir aconseguir-los.
Quan la democràcia es mostra fràgil, l’ultradreta avança i destrossa tot allò que troba al seu pas. Per açò, fan falta més persones vetllant pel compromís col·lectiu. Necessitem més pertinença de la Constitució més enllà del 6 de desembre, i més ciutadania que la faci viva fora de les paraules dels polítics.
El sentit és saber que existeix la llei, el sentir és defensar-la amb convicció.