Ciutadella commemora des de molt antic l’assalt otomà que va patir el 9 de juliol de 1558. Segons el web de l’Ajuntament, està documentat a l’Arxiu Històric que, poc després dels fets, la corporació municipal ja havia establert una missa de rèquiem per recordar allò que coneixem com «sa Desgràcia».
A partir de 1852 es van instituir els actes de la Diada del Nou de Juliol amb el format que avui perdura, centrats en la lectura de l’Acta de Constantinoble. Durant molts anys es va acceptar com a fidedigna la versió del notari Pere Quintana, autor del relat oficial dels tràgics esdeveniments que sacsejaren la llavors capital menorquina.
Tanmateix, la recerca històrica recent ha posat en qüestió aquella crònica, considerada ara per alguns estudiosos com un relat interessat sobre la resistència ciutadellenca i el posterior rescat dels captius i repartiment de les seves propietats.
L’historiador que va més lluny en els seus dubtes és Josep Pellicer Pons (Ciutadella, 1946). Al seu llibre «Barcelona Menorca Istanbul 1558», conclou que l’heroica defensa popular és, probablement, un mite. Pellicer sosté que una batalla entre dotze mil otomans i sis-cents menorquins «no tenia cap sentit» i recorda que no existeix cap document que indiqui on van ser enterrats els suposats defensors abatuts. «Podem dir que no va morir ningú», afirma, «excepte un tal Lomelli, que va morir aquella setmana».
Sigui quina sigui la veritat, potser perduda per sempre en l’oceà del temps, val la pena reconèixer la voluntat del poble de Ciutadella d’evocar uns fets que, més enllà de la llegenda, formen part essencial de la seva memòria col·lectiva.