Llibres molt antics conten el que succeí una nit a Betlem en temps del rei Herodes, com uns pastors que rondinaven pels voltants d’una establia reberen l’anunci del naixement d’un infant. Els pastors partiren de pressa i el trobaren, el nom del minyó era Emmanuel, que algú assegurà volia dir «Déu-amb-nosaltres».
La tradició de dreçar els anomenats ‘betlems’ prové d’una iniciativa portada a terme el 1223 per Sant Francesc d’Assís a una cova de Greccio, a la regió de Lazio, ara fa 802 anys. Les illes compten amb una rica tradició betlemita. I actualment, on establirà la posada qui fa anys l’establí a un pessebre? Un llibre, una cançó i una pel·lícula poden, si més no, oferir pistes als qui hi estiguin interessats.
Escriu Martin Buber que un dia Rabbi Mendel de Kozk va sorprendre al grup que l’envoltava llançant aquesta pregunta «On habita Déu?», i es respongué així: «Déu habita allà on se’l deixa entrar». Una de les composicions més cantades en les nostres esglésies assegura que «on hi regna la pau i l’amor, està sempre present el Senyor». En el film «El Decálogo 1» de K. Kieslowski, un nin demana «Qui és Déu?», i la seva tia Irena l’abraça i li pregunta «Què sents?»; el nin respon «Que t’estim», i la tia sentencia: «Just, Déu és això». On establirà posada enguany? On hi trobi acollida, concòrdia i abraçada.