L’altre dia, després de pintar una habitació de casa i haver separat mobles i estris, vam haver de tornar a col·locar tot o part al seu lloc. I dic part, perquè vam aprofitar per revisar el què hi havia guardat i vam tornar a valorar si tornàvem a conservar-ho o es podia tirar.
Crec que estareu d’acord si us dic que la majoria de nosaltres arribem a tenir molts objectes guardats dins els calaixos i armaris, tant joves com persones de més edat i a vegades, ni sabem què hi tenim allà.
Nosaltres vam aprofitar per tirar moltes coses però d’altres encara han quedat a l’espera. El criteri per salvar un element pot ser diferent segons el moment vital del qui decideix, l’espai del qual disposem, els anys que fa que el guardem, la seva utilitat, el grau de conservació... etc.
En qualsevol cas, tots i cadascun d’aquest elements que van ser revisats, van despertar records i emocions associades. Alguns van provocar rialles, d’altres tendresa i els que més, van provocar una certa melangia. Tots van tenir el poder de traslladar-nos a un altre temps, espai i lloc com si féssim un viatge en el temps instantani i amb realitat virtual.
Uns dies més tard, vam obrir la caixa on hi guardem els estris de decoració de l’Advent i el Nadal.
Ja us podeu imaginar què va passar!
Tornar a anar a l’armari per treure la caixa o les bosses on hi ha guardat tot el que hem acumulat al llarg dels anys, també provoca cada any uns records i emocions especials. Les felicitacions antigues guardades, les figures del betlem, les veles i les teles, l’arbre... i altres objectes que un any o l’altre han viscut amb nosaltres aquests dies de l’any, refresquen de forma instantània, experiències i sentiments molt concrets.
Sense haver de recórrer als objectes nadalencs, molts de nosaltres experimentem sensacions diferents aquests dies. I quina sort poder recordar, cada any, amb estima tot el compartit!
Si no hi hagués un calendari anual i litúrgic que ens ho recordés, tal vegada no podríem fer-ho tan sovint i molts records i emocions, costaria tornar-los a reviure.
Recordem fets concrets, persones que ja no hi són o tal vegada encara sí però que estan lluny o tenen una edat diferent, expressions i frases que vam dir o escoltar, regals rebuts o donats, menjars elaborats i diferents, espais, restaurants i menjadors adornats antics i nous i moltes coses més.
Tenim una oportunitat única de recordar el que sigui que en aquell moment ens aparegui a la ment i al cor.
I això, és Nadal.
Tot i que l’ambient extern ens ho recordi també de forma un poc extremada, crec que no està de més advertir que per molt adornat que estigui el món, no està aquest per ignorar el que hi ha. És a dir, que quan l’exterior s’adorna massa, tal vegada, el que es vol maquillar pot ser esfereïdor... o al manco, inquietant.
Però encara que notem empobriment en l’entorn, cal incidir en els propis recursos de les persones. Un moment complicat socialment parlant, també pot ser una ocasió per a escoltar-se, per prendre consciència i acció i també per desenvolupar la creativitat.
Tot i que són dates a vegades complicades per a algunes persones, és una gran fortuna poder recordar i reviure cada any aquest regal. La vida i el pas dels diferents fets relatius a aquesta, s’han de viure. De fet, la vida és el que passa mentre fem plans o inventem il·lusions.
Nadal ens recorda que l’important ho portem dins: els records, la força, la saviesa, la capacitat d’aprendre, ser solidaris i estimar i per tant, la presència de Déu al cor.
Bon Nadal!
«El regne de Déu és dins vostre»
(Lluc 17,21)