Llorenç Ferrer ha entrat en el temps de descompte com a batle de Ciutadella. El seu efímer pas per la batlia haurà durat només un any i mig, el temps que el PSOE va pactar amb el PSM per donar el relleu a Maria Jesús Bagur, que ostentarà el càrrec des del febrer i fins a les eleccions del 2027. Haurà estat un mandat amb tres primers regidors, un fet poc recomanable si es pretén l’estabilitat: a Maó els darrers tres alcaldes han durat 16 anys.
Ciutadella ha tingut males experiències en el passat, tant amb les majories del PP que van buidar la caixa municipal com amb els pactes d’esquerres, marcats pels enfrontaments interns i la inacció política. L’any de govern en minoria de Juana Mari Pons semblava que podia obrir una etapa de diàleg i consensos entre els diferents grups, però l’esperança va durar poc. La moció de censura va tornar a imposar la lògica de partits a la política local.
PSOE i PSM s’han cuidat aquesta vegada de mantenir una imatge pública d’unitat, fent cessions a una banda i l’altra. S’ha acceptat que era millor construir un segon centre de salut que ampliar l’actual, que no bastava reformar l’antic geriàtric per donar sortida a les llistes d’espera, que la cessió de sòl a Dalt sa Quintana per fer pisos socials era una bona idea i que l’estació de busos s’havia de fer al Canal Salat.
La bandera política, però, s’ha aixecat amb la peatonalització des Born, una decisió que va enfrontar els socis de govern el passat mandat i que avui sembla unir els partits d’esquerra. A Llorenç Ferrer li ha tocat la part difícil de tancar la plaça al trànsit i enfrontar-se a les inevitables veus crítiques. Maria Jesús Bagur tindrà el repte d’arribar a les eleccions del 2027 amb un projecte amb cara i ulls per a l’espai més emblemàtic de la ciutat. Que no haguem d’estar quatre anys més amb discussions, processos de participació i concursos d’idees amb la plaça sense fer.