Quan veiem un conjunt de coses aglomerades, desordenades, un desgavell, un bordell, com el que tenim armat al Planeta, amb guerres, emergències climàtiques, tecnològiques d’extrema dreta, conflictes, cativeris i tribulacions, exclamem «Quin betlem!».
Que ja heu fet es betlem? –No, a ca nostra som més «d’Arbre de Nadal». En l’àmbit de la cultura popular i tradicional, el Betlem s’afebleix, ja no n’hi ha a totes les cases. I com li deis? Betlem o pessebre? Són sinònims. Al Principat s’empre la forma pessebre, de Tarragona per avall, al País Valencià i a les Balears, es conserva ben viu el nom betlem.
A La Salle des carrer del Carme en muntaven un de monumental. Es construïa damunt una immensa taula feta amb posts i cavallets. La part central ocupada per la cova, les figures religioses i els reis. Als voltants es creava un paisatge amb muntanyes, rierols, caminois, arbres, cases... i escampats, bens, vaques, bous, gallines i ànecs. Les figuretes, el pescador amb canya, el pagès amb el càvec que cavava l’hort, els pastors que bevien amb porró, el llenyataire amb la destral que feia llenya, eren de fusta articulades com putxinel·lis, que noltros ocults, asseguts davall la taula fèiem moure estirant els fils.
Tota l’estona sonaven els essencials Villancicos estrofa i tornada sense parar. Que n’érem de feliços aquells dies i segurament admirant aquell Betlem creies més en l’Evangeli. Un Betlem és com l’idioma, cada territori hi posa qualque cosa pròpia: a Menorca una enramada de murta, sa sínia, es molí, estrelles de paper lluent o angelets.
Diferents per petitons, són els diorames del Grup de Pessebristes de Maó, impressionants maquetes que representen el naixement o escenes bíbliques en un escenari comú, enguany la Mola.
Visitar la seva exposició «fa Nadal», com menjar torró o «Els Pastorets» funció originària del teatre religiós medieval català, que es va popularitzar. Apreciat lector/a, que tingueu un Bon Nadal, Molts Anys!