Pràcticament les mateixes solucions que havíem proposat per al Consell i el conjunt d’ajuntaments afectats serveixen per mancomunar 0-3 a partir dels dos ajuntaments grans de Menorca i de la resta que s’hi vulguin adherir.
Per açò la negativa del PP i les institucions que governa no ens va aturar. Vam demanar per entrevistar-nos amb els responsables insulars del PSOE i de Més. Els vam explicar tot el que havia succeït i els vam proposar que els dos ajuntaments grans i amb governs d’esquerres liderassin la solució, en substitució d’altres institucions que no volien. Era evident que si ho feien, demostrarien la coherència amb un servei avançat, solidari, conciliador, en la línia dels seus mateixos referents polítics del passat. Una iniciativa que podria demostrar que l’esquerra se diferencia de la dreta precisament en un moment que açò se li qüestiona arreu, en un moment que la solidaritat amb els treballadors no és una senya d’identitat. En què se li retreu ser servil de classes benestants i de manar institucions decantades del carrer. En un principi van mostrar-se interessats i sensibles a la necessitat.
Vam esperar unes setmanes que els directius dels partits fessin les consultes.
La resposta va ser pràcticament la mateixa. No ho veuen possible perquè la gestió dels dos ajuntaments es troba superada com per emprendre una iniciativa així. Que decidien d'exigir-ho com a oposició al govern del Consell.
2 Cap raó en contra de la legitimitat de les nostres vies proposades. Un cop més és la incapacitat de les institucions d’atendre una funció nova que ordenaria un servei a les famílies i a la societat. Un cop més, primer la institució i qui hi treballa i després la demanda que suscita la vivesa social. Tenen temps i recursos per gastar en muntar esdeveniments i tot tipus de festes i quant calgui per fer-se notar, bastant prescindibles, i encara que siguin iniciatives que altres col·lectius ja fan o poden fer, mentre les institucions li tenen por al progrés que els correspon liderar.
Vam replicar-los mostrant el nostre desacord. I vam afegir que dubtàvem que els mateixos partits emprenguin després des del Consell el que es limitarien a exigir com a oposició, perquè ara, amb el govern de dos ajuntaments a les mans, tampoc no ho volien emprendre.
2 Hem invertit dos cursos treballant per l’educació infantil 0-3 en diferents àmbits. La conclusió que podem extreure és que: hi ha vies vàlides per una solució menorquina. Que aquesta solució serviria a l’evolució del servei. Que ens estalviaria perdre anys i anys en què Mallorca i Eivissa han de fer un altre trànsit. Que ens faria més autònoms i adequaria el servei a la nostra illa. Que asseguraria un capital humà immens i retindria a la nostra illa unes plusvàlues generades amb la inversió menorquina de tots i amb el treball de les nostres treballadores.
En el passat altres autoritats, sense tants recursos ni funcionaris, van saber respondre a la iniciativa de mestres i famílies posant -hi locals, equips, subvencions, construint escoletes noves... Ara amb molt més de tot, ara amb lleis i consciència pedagògica i insular, amb la demostració de l’encert d’anticipar-se en el passat, ara les institucions no saben, no poden, no volen. Potser s’ha pervertit el sentit de les coses. Potser ara al Consell i als ajuntaments la prioritat de la feina la determina la rutina de la burocràcia, les conseqüències dels errors de decisions anteriors quant a organització de plantilles i departaments. Potser els drets i aspiracions legítimes i de fons avui són subordinables per una política lluny d'estar a l’altura del present de Menorca.
* La redacció d'aquest article compta també amb la col·laboració de Maria Camps (STEI) i Jacqueline Moreno (UGT)