Estic dubtant amb aquest títol. Potser seria més encertat «La intel·ligència bondadosa». M’explico. Estaríeu d’acord en que la intel·ligència és la capacitat d’entendre com funcionen les coses? Per entendre com resoldre un problema matemàtic, o com va una recepta de cuina, o una melodia, o solucionar una aixeta que goteja se necessita intel·ligència, veritat? També la intel·ligència ens pot ajudar a entendre com funcionen les tan complicades relacions humanes o les intrincades operacions financeres o qualsevol altra cosa que requereixi un discerniment.
Una d’aquelles coses que a tothom li agradaria descobrir com funciona és la felicitat. Veritat? A tothom li agradaria saber amb exactitud en què consisteix allò que ens fa feliços? Se sap? Ho sabeu?
Doncs entendre en què consisteix la sempre volàtil i evanescent felicitat i saber com fer-la perdurar estaria considerat com la màxima proesa de la intel·ligència.
Molts pensadors al llarg de la història de la humanitat s’han entestat en trobar el subtil mecanisme de la felicitat.
Hi ha bastant unanimitat que el més encertat de tots va ser el filòsof Baruk Spinoza qui afirmava:
«La bondat, no és un requisit per a la felicitat, és la pròpia felicitat»
Segur, sí, hi ha altres maneres de gaudir moments d’alegria, però si es vol gaudir d’una alegria més perdurable, és a dir, de felicitat, cal tractar i cuidar als qui ens rodegen amb la mateixa consideració i respecte com ens agrada que ens tractin. Mai des de la superioritat.
Quan es descobreix això, i molta gent ho ha descobert, la felicitat és un regal. És un regal de la bondat.
Visca la intel·ligència bondadosa.