Ens van prometre que els fons europeus havien de servir per reactivar l’economia després de la crisi de la covid, fer-nos més innovadors i recuperar el pes de la indústria perquè Menorca no depengués tant del turisme i fos més autosuficient. N’hi ha que fins i tot s’ho van creure. Ara que s’atraca el final d’aquesta línia d’ajudes extraordinàries tocaria fer un balanç del que ha estat una gran oportunitat perduda.
Qui sí que s’ha beneficiat d’aquesta injecció econòmica ha estat l’administració, que ha vist en els fons Next Generation l’oportunitat per tapar forats i donar sortida a projectes que havia de finançar amb els seus recursos ordinaris però que, per mor de la mala gestió pressupostària, dormien en un calaix. Fins i tot amb els doblers garantits hi ha hagut governs incapaços d’executar les obres a temps i hi han renunciat.
Un exemple de doblers mal emprat ha estat el milió d’euros destinat a la renovació de marquesines del bus a Menorca i la instal·lació de pantalles amb els horaris. No només perquè bona part d’aquests mòduls s’han començat a deteriorar en poc més d’un any, sinó perquè l’anunciada innovació de les pantalles ha resultat ser un bluf: monitors petits, amb la lletra minúscula i informació estàtica que es limita a reproduir l’horari en paper de tota la vida.
Açò, em disculparan, té molt de postureig i poc de modernització efectiva. Ho explica molt bé Arnau Busom en un article al seu web mercadales.info. Com a usuari explica que els monitors es limiten a recordar l’hora més pròxima en què ha de passar el bus, però no diuen quan falta perquè arribi realment a la parada i, si va amb retard, la línia desapareix i l’usuari no sap si ja ha partit o no. La inversió s’ha centrat en la instal·lació de terminals físics, però no en la connexió digital de la flota, de manera que s’ha quedat en un voler i no poder.
El transport públic de Menorca es mou amb dècades de retard i evidencia les dificultats que té el Consell de Menorca per gestionar les competències que té transferides.