T othom sap que hi ha substàncies químiques que modifiquen el nostre estat d’ànim.
Unes, com són els ansiolítics i els antidepressius són de ús generalitzat, i els metges les receptem generosament per satisfacció de la indústria farmacèutica. També és d’ús massiu un lubricant social de gran potència, les begudes alcohòliques. A dosis moderades ajuden a omplir d’alegria i bona disposició totes les festes i àpats amistosos i familiars.
Se sap també que a dosis generoses poden ser molt perjudicials.
Hi ha altres substàncies químiques que també aporten bona sintonia potser més marginals emprades majoritàriament per la joventut. Són de preu més assequible i fàcilment cultivable, legal en altres països, com és la marihuana i l’èxtasi, també coneguda com la «droga de l’amor» que s’empra també terapèuticament en determinats conflictes mentals pel seu poder empàtic i de connexió emocional.
Tot això per fer saber que també hi ha una química de la bondat, que des de sempre la humanitat ha explorat i emprat.
Però segurament la substància química amb més potencial amorós de què disposem actualment sigui una hormona pròpia, que tots segreguem dintre dels nostre cervell en determinades circumstàncies, l’oxitocina, també anomenada «hormona de l’amor».
En quines situacions la segreguem? Doncs després del part i durant l’alletament. També rep el nom de la «hormona del vincle» i inunda el nostre organisme davant de les criatures petites i vulnerables. Sembla que se segregaria, sempre que fem una dàdiva, al regalar un recent nat a la vida, aliment al nounat, i també al regalar nutrients a la terra durant la defecació, sí, curiós, veritat? i en el clímax sexual, més conegut.
I saben quan també es crea un vincle amorós amb segregació alta d’oxitocina? Durant una abraçada sense presses. sí, també hi ha una descàrrega d’aquesta hormona amorosa. Perquè sigui plena compteu fins a 10 pausadament.
Per un any ple d’abraçades.