Des de ben petita, a ca nostra sempre ens van ensenyar que fer les coses bé no era una opció, sinó un punt de partida. Podien sorgir dubtes o pegues, però la brúixola moral sempre apuntava cap al camí correcte. Amb els anys, aquell aprenentatge es va anar conformant a través de l’esforç i la feina, dos ingredients que mai fallen quan es tracta d’afrontar la vida amb responsabilitat.
Encara intent aplicar-ho en tot allò que duc a terme: comprar producte local, contribuir amb els impostos que pertoquen, evitar manganyes i intentar portar-me tan bé com puc. En general, la cosa funciona. O, si més no, funciona fins que arribem a la ITV.
EL gener em toca passar la Inspecció Tècnica de Vehicles. Un tràmit obligatori, necessari i assumit. Però enguany, senzillament, no tinc hora. Fa setmanes que entro a la pàgina web de la ITV de Menorca —tant la de Maó com la de Ciutadella— per veure si hi ha qualque cita lliure. Res. Ni una.
Seguint el manual de la bona ciutadana, vaig provar per telèfon. Tampoc. Finalment, vaig recórrer al meu mecànic de confiança. Tot i que passar la ITV a través del taller surt més car, sempre he pensat que una revisió prèvia és una inversió en seguretat. Però, per primera vegada, em va dir que no. Que ni tan sols ells poden aconseguir hores per als seus clients. Que la saturació és absoluta.
I en aquest punt és on s’acaba la paciència i comença la indignació que la ciutadania manifesta contínuament. Com pot ser que ens quedem atrapats en un sistema que no funciona?
L’estació de Maó, gestionada per Certio, ofereix cita prèvia a través d’internet i telèfon. Ofereix poder demanar hora fins a 30 dies abans de la caducitat de la ITV, i l’estació obre de dilluns a divendres amb horaris amplis. Però la teoria no coincideix amb la realitat.
La veritat és que les cites desapareixen en qüestió de minuts. Que hi ha setmanes senceres sense cap disponibilitat. Que els telèfons no donen l’abast. Que els tallers tampoc poden absorbir la demanda. I que els usuaris ens trobem en una situació absurda: tenim l’obligació legal de passar la ITV, però no tenim la possibilitat real de fer-ho.
I el més greu és haver-ho convertit en un problema estructural, perquè fa massa temps que dura.
LA concessionària té l’obligació de garantir un servei eficient, dimensionat i accessible. Cal que hi hagi hores disponibles, personal suficient i una gestió que respongui a la demanda real de l’illa.
Però el Consell Insular també hi té una responsabilitat directa. És l’administració que ha de vetllar perquè el servei funcioni, perquè la concessionària compleixi els expedients i perquè la ciutadania no es vegi atrapada en un laberint burocràtic que, a més, pot acabar en sanció.
Fer les coses bé és imprescindible. És un compromís personal i col·lectiu. Però quan l’administració no fa la seva part, quan el servei públic falla, quan la gestió és insuficient, ens toca empassar-nos els seus errors. I això no és just.
Els ciutadans complim. Ara toca que la concessionària i el CIME també ho facin. Menorca mereix una ITV que funcioni, que respecti el temps de la gent i que no converteixi un tràmit obligatori en una cursa d’obstacles impossible.