Fa catorze anys i cinc mesos que Menorca té un centre penitenciari. Gairebé no es recorda, però la seva construcció va generar certa controvèrsia. Veïns, sindicats i partits conservadors van qüestionar la idoneïtat, les dimensions i, fins i tot, la ubicació de la presó, ja que algú trobava que no quedava prou amagada i espantaria els turistes.
Però el més greu va ser que els alarmistes de sempre, ara entretinguts amb la immigració, els joves i els okupes, van pronosticar un augment de la delinqüència quan la presó s’estrenés, com si els reus, alguns dels quals havien de ser segons ells molt violents, anessin a aprofitar cada permís per reincidir, robar, assaltar, agredir, violar o traficar. Perquè no crec que l’alarma es produís per la por, per exemple, a desfalcs empresarials, fraus informàtics, impagaments de pensions o agressions a la parella. Els alarmistes acostumen a ser gent classista i egoista.
Un informe de la Fiscalia de Balears indicava fa pocs dies que aquestes reticències ja s’han superat. Ben cert. Van desaparèixer fa, més o manco, catorze anys i dos mesos, quan criticar la presó va deixar d’interessar i tenir cap fonament. Segur que algun intern de permís ha delinquit, però Maó no s’ha convertit des de llavors en Ciudad Juárez ni en la seu central del PSOE o el PP. Encara més, pel costat de la penitenciaria cada dia caminen, corren, patinen i pedalegen tranquil·lament centenars de persones sense cap protecció més enllà de cascs, pals de trekking i alguna genollera. Al costat del centre s’ha fet molt popular un restaurant de menú accessible i la carretera de Sant Lluís és la més transitada de l’Illa, sobretot per uns turistes més espantats per la pujada dels preus que per un edifici que no és, precisament, el més horrible del seu barri.
Menorca és millor amb una presó, més solidària i humana. El pas del temps deixa en evidència els que anuncien l’apocalipsi cada vegada que una millora social els fa nosa. I aquests sí que són realment reincidents.