Es diu «papadineros» a un producte comercial amb bona aparença, però innecessari o sense utilitat, que de tota manera estira consumidors i fa gastar doblers. Probablement aprofitant els problemes psicològics que provoca començar a veure calba la part superior del cap -la clepsa o la closca- un dels primers «Papadineros» amb multitud de compradors, van ser les ineficaces i estèrils locions per fer créixer els cabells.
Per cert, encara avui la ciència no ha trobat cap tractament efectiu contra la calvície, només ha aconseguit retardar la caiguda dels cabells. Les màquines escurabutxaques instal·lades als bars, van ser un altre «Papadineros» que amb l’atractiu de donar els premis immediatament i en efectiu, van tenir un exitàs.
És una paraula en desús, però de «Papadineros» n’hi ha més que mai, no només són pretexts per fer gastar doblers, sinó a més per gastar-los inútilment, cosa bastant diferent. El comerç on-line crea la necessitat de consumir, són articles ben presentats, un cop de vista que atrau la gent incauta a comprar-ne. Molts són una oferta enganyosa, una gatada i en realitat no fan cap falta.
És cert que pot aparèixer per sort una inesperada oportunitat a bon preu, allò que deim «Una ametlla que cau de punta», la realitat és que comprar barat des de ca teva, amb poc esforç crea addictes, amics de les gangues i creients en què es venen «Duros a quatre pessetes».
Els regals de Reis es mouen entre el que és festiu i una mostra d’afecte. Ets afortunat si el que ha de fer-te un regal domina l’art d’obsequiar, regala i a més disfruta amb el seu encert.
Quan tens una edat, és el moment d’anar renovant coses que fa vint anys que utilitzes. Així podria ser obsequiat amb un rellotge més modern, una bicicleta lleugera, una motxilla «vintage» o un cinturó de pell... sense sortir del meu estil. Cap regal fa més feliç que un d’especial, res de papadineros que són mediocres, superflus i prescindibles.