- Divendres dia 16 farà tres anys del traspàs de Ramon Coll i Huguet, el millor pianista menorquí del darrer terç del segle passat, a qui havia conegut el dia de la segona festa des Castell de l’any 1962. Destacat pianista, catedràtic als conservatoris de Barcelona, Sevilla i Palma i concertista de fama mundial em va honorar amb una ferma amistat fins a la seva mort.
- L’any 1999 en Josep Vidal Hernández, ‘El Gafas’ i jo mateix vàrem presentar al Consell insular un estudi relatiu als consums energètics municipals de Menorca, que va determinar la renovació de les instal·lacions d’enllumenat públic dels vuit municipis de l’Illa. Aquest acte va coincidir amb una reunió de batles i batlesses on el tema principal era el de les estacions d’autobusos de Maó i de Ciutadella, tema de gran importància pel transport públic per carretera de Menorca. Per aquelles coses que passen, l’estació de Maó va entrar en servei l’any 2005, però el de Ciutadella encara roda i 25 anys més tard espera la seva definició. I el mateix passa a Maó amb el Conservatori de Música, que es manté al claustre del Carme, un cop desestimada la reforma de la Sala Augusta.
- Xerrant d’aquest Conservatori, fa un temps que un aficionat als temes genealògics em va suggerir que així com els instituts i altres escoles menorquines solen ser batejats amb el nom i llinatges de destacats paisans, com ara a Maó Joan Ramis i Ramis; Maria Lluïsa Serra; Pasqual Calbó; Mateu Fontirroig; Antoni Juan Alemany; a Ciutadella Josep Mª Quadrado; Mª Àngels Cardona; Joan Benejam ; Pere Casasnovas; Pintor Torrent; Margalida Florit; Josep Miquel Guardia a Alaior; Biel Martí a Ferreries i Àngel Ruiz i Pablo as Castell, seria oportú que el futur Conservatori dugués el nom de Ramon Coll.
- Vull advertir al lector que al llarg de més de 50 anys d’activitat professional he format part de diferents estaments tècnics, associacions, fundacions i grups de treball d’àmbit estatal i, a força de rebre cops vaig aprendre que sempre que jo proposava una cosa, sortia un membre del que en Forges qualificava com a membre del ‘POP’ (Partit de l’Oposició Permanent) que frenava la proposta. Vaig aprendre que calia aplicar l’estratègia de proposar el contrari del que jo volia, i no em va anar malament. Per tant, crec que convindria que manifestés la meva ferma oposició a que el futur i desitjat Conservatori de Música dugués el nom de Ramon Coll.
- No sé si m’he explicat clar.