Amics de les altres illes ens tenen una enveja sana per la forma com estimam i conservam la cultura pròpia els menorquins. Ells, des de fora, valoren el que, a vegades, nosaltres no donam prou importància. Menorca té una gran força cultural, un dels grans factors per a la identitat i la integració. I la festa de Sant Antoni és la celebració d’aquesta fortalesa. No és només l’herència rebuda des de la Conquesta del rei Alfons III de 1287, sinó la implicació de tantíssima gent i entitats en el foment de la cultura que el present continua essent un tresor de gran valor que tenim l’obligació de conservar.
Aquest crec que és el sentit de Sant Antoni, la participació i el sentiment de cultura pròpia. Al voltant hi ha actes institucionals, conferències de temàtica diversa, que són aspectes clarament secundaris de la celebració festiva. El que importa és que els tres tocs del passat, present i futur de la nostra Illa tal com la volem segueixen sonant profunds.
És clar que les coses baraten, com ho fa la societat, però els canvis no sempre han de ser a pitjor, tot i que no hem d’ignorar els perills. Per exemple, Sant Antoni «del porquet» ja no té porc a la rifa de l’Hospital, però el suport al centre de gent gran es manté. Per altra banda, hi ha conferències que no es dediquen a parlar de la nostra cultura, però tampoc és tan transcendent que se centrin en visions socials sobre temes que preocupen. S’ha de donar a cada cosa la importància que té.
Crec que així com hi ha un consens genèric sobre la conservació de la natura i el paisatge de Menorca, més enllà de les ideologies, també existeix en matèria de cultura i identitat. Avui, que patim la tendència a la polarització, el que hauríem d’evitar són els intents que posen en perill aquest sentiment compartit. La divisió sectària en matèria cultural o lingüística no representa un bon pronòstic per a un patrimoni del qual n’esteim orgullosos.