Si nosaltres, avui dia, som aquí és gràcies a la intel·ligència, previsió, discerniment i esforç de generacions anteriors, de persones de seny, que, després de la guerra civil, varen contribuir a la reconstrucció d’un país, destruït per l’afany i ambició de poder de determinades persones.
Un país, que es va anar reconstruint entre tots els d’una generació, que ja era adulta en començar la postguerra. Ells varen aconseguir incrementar, gradualment, el nivell econòmic familiar, social i general, que els permetria planificar i obtenir uns reptes, els quals, al llarg dels anys, contribuïren al creixement d’una classe mitjana, actualment en constant disminució.
Tots aquests canvis partien de la capacitat i energia creativa de nombrosos empresaris, alguns dels quals viatjaven a països europeus i americans per després aplicar a les illes, i altres indrets del nostre territori, allò que havien descobert tan lluny (Manuel Salas Sureda, Salvador Salas Garau, Fluxá, Barceló, March, Bonnín, Aguiló, Ribas, etc. a Mallorca; Coda, Gomila, Codina, Montañés, Vidal V, Timoner, Cardona, P. Quintana, Seguí M, G. Sintes, etc. a Menorca)1.
També influiria la capacitat de professionals, artistes, artesans i tantes altres persones que treballaven pel bé comú any darrere any (avui tercer sector), com tants intel·lectuals des de l’exili (S. de Madariaga, P. Salinas, L Cernuda, M. Zambrano, R. Chacel, P. Casals, etc.).
No obstant això, era important el camí seguit, ja que solament al cap d’anys es veurien els resultats. D’aquí, la importància dels mitjans utilitzats, entre els quals destacaríem, la sobrietat, l’afany d’aprenentatge, de coneixement, la capacitat de treball.
El desig d’una economia en creixement portava, com a conseqüència, el predomini de l’austeritat a tots nivells. D’altra banda, es donava molta importància a l’educació integral. La forma de tirar endavant era entrar dins el món de la cultura i així s’emmotllava el caràcter. Es creixia gràcies al coneixement. Les aules dels cursos de Batxillerat, Comerç, Belles Arts, Magisteri estaven plenes d’alumnes. Era el punt de partida per poder triar el camí, al qual s’aspirava, un camí que conduiria a convertir en realitat tants somnis i aspiracions.
Es vivia dins un ambient on els pares havien viscut la guerra i lluitaven perquè els seus fills aconseguissin un futur millor; l’austeritat, l’estoïcisme, la superació com a forma de viure, era la tònica predominant a la majoria de les famílies. De vegades, aquesta imposició o protecció excessiva, on els progenitors cercaven fills perfectes i amb els quals s’identificaven, provocava en els descendents, formacions reactives i la necessitat d’independitzar-se de les dites imposicions per marcar el seu propi camí.
Es creixia amb més força interior, amb més responsabilitat, però es procurava evitar la submissió impositiva.
Sense voler, són dades que ens fan recordar com eren aquests dies de decembre, tots reunits entorn d’una taula o ben a prop del piano, cantant nadales, o conegudes cançons clàssiques, catalanes o italianes del nostre país illenc. És el poder de la memòria, on recordar és reviure.
La memòria trasllada a un present el record de persones estimades, avui absents. Ens acompanya en tants recorreguts mentals traslladant a un present la calidesa d’un passat. D’aquesta manera, passat i present, de forma equilibrada, coincideixen en el temps formant una unitat, des de la qual poder planificar i projectar el futur.
Gràcies a la memòria podem recordar experiències passades no resoltes, que es podran solucionar en el present. A causa dels records i també de l’anàlisi dels somnis, podrem entendre el que somiam i fer conscients aspectes encara inconscients, que, en cas de no ser entesos, restarien adormits i desconeguts en el nostre interior.
Aquest és un temps de records, no solament nostàlgics, sinó d’agraïment a tantes persones que es varen comprometre amb el futur immediat de la nostra societat. Ells varen tractar de reconstruir i incrementar part del benestar, que havien perdut, valors que creien autèntics i valuosos.
Són tantes les herències a tenir en compte, i rebudes com a llegat, que mai podrem oblidar ni deixar d’agrair l’esforç, la responsabilitat i l’afecte de totes aquelles persones que van aconseguir uns objectius i uns mitjans, que tan bé ens ho han sabut transmetre.
1 J. Gomila R, G. Coda, G. Gomila, J. Torrent, Bagur A, J. Pons M, J. Codina, C. Ruiz, E. Orfila, P. Montañés, F. Vidal V, R. Timoner, F. J. Cardona, S. Mesquida, S. P. Quintana, J. Mascaró P, A. Seguí M, G. Sintes, J. Casals Thomás, J. G. Díaz M.