Quan el poder queda en mans d’un eixelebrat pot passar qualsevol cosa. Estem assistint, estupefactes, a les decisions, accions i anuncis que formula en Trump, sense encomanar-se a ningú i passant-se pel forro el dret internacional, la diplomàcia, el sentit comú i l’ètica. I ningú diu ni fa res per aturar aquest boig autoinvestit en rei del món. Mentre, aquestes mostres escandaloses de poder donen aixopluc a d’altres manifestacions del mateix signe que, sense tant ressò mediàtic, es van escolant a la nostra realitat i a les nostres vides, modificant les bases d’una societat que s’havia fixat una sèrie d’objectius (com el benestar social, la sanitat pública, l’educació laica, la solidaritat amb els que més ho necessiten…), els quals trontollen a cada minut que passa.
Perquè aquesta impunitat del president dels EUA projecta una ombra allargada que es fa extensiva també a altres latituds, i provoca reaccions en cadena, i fa sorgir imitadors, i extén la idea que tot val per la via de la força… Estic malalta de sentir la renou del món. I no sembla que res l’hagi d’amortiguar de moment; més tost n’encoratja d’altres de més properes i, per tant, més atronadores.
Algú pensa posar seny a tot aquest desgavell, o deixarem que la història ens passi per sobre sense moure un dit ni aixecar la veu…?