A la fi les amenaces s’han complert, Veneçuela està intervinguda i Maduro empresonat. No li tenia cap simpatia, era un tirà, un dictador amb pocs escrúpols. Precisament la seva tirania juntament amb el tràfic de drogues van ser les l’excuses de Trump per atacar el país, però els motius reials eren el petroli, els rics recursos de Veneçuela, i tallar la venda de petroli a Xina sense utilitzar el dòlar.
Delcy Rodríguez, número dos de Maduro, sembla la persona escollida per Trump per aquesta nova etapa de Veneçuela i la pregunta és: Estava implicada Delcy amb l’operació americana? Continuarà el règim xavista a aquest país però baix el control americà dels seus recursos? Si és cert que Corina Machado va guanyar les últimes eleccions, no hauria de ser ella la presidenta sent a més una dona ideològicament de dretes i per tant propera a Trump? La dreta europea s’ha quedat distreta però no s’ha posicionat contra Trump. Com diuen els polítics nord-americans «Amèrica del Sur és el nostre pati de darrere» i hi fem el que volem.
El mateix dia del segrest de Maduro, Trump insistí que Groenlàndia era el pròxim objectiu. Qualsevol dia USA se la quedarà i ni els 60.000 groenlandesos, ni Dinamarca sola ho podran evitar. La dreta que governa la major part d’Europa, què farà davant el pinxo americà? L’Amèrica de Trump ja no és l’aliat, és l’enemic. On està el seu patriotisme del que tant i tant presumeix la dreta? Amb qui estan? De moment la dreta europea fa el mateix paper amb Trump que el conservador Chamberlain quan va acceptar l’apropiació dels Sudets per l’Alemanya nazi.
La Unió Europea va camí de desaparèixer, Trump i Putin hi dediquen molts esforços ja que una Europa dividida en estats és molt fàcil de manipular. Els dos dictadors donen suport obertament a partits ultres com Vox i altres partits d’extrema dreta europeus ideològicament coincidents i disposats a col·laborar amb ells. A la vegada la dreta tradicional pacta amb aquesta extremadreta assumint les seves polítiques i, el que és pitjor, la gent els vota com votaren els alemanys a Hitler.
I l’esquerra? L’esquerra va desapareixent de tota Europa, les seves veus ja no tenen altaveu ni transcendència. Crec que és el moment de reaccionar i ser més protagonistes, alçar la seva veu, remarcar la seva posició ... , demanar més Europa, potenciar l’europeisme.
Cada vegada es veu més clara l’estratègia de les grans potències, s’han dividit el món i cadascuna fa el que li interessa a la seva àrea d’influència. De la mateixa manera que els xinesos no han mostrat cap resistència ni amenaça als americans per la seva acció a Veneçuela, suposo que esperen el mateix comportament dels americans quan ells vulguin apropiar-se de Taiwan. De moment, els únics que han advertit a Xina de no fer-ho són els japonesos. Dintre d’aquesta estratègia de les grans potències també hi podria passar que Rússia intenti recuperar els antics estats soviètics, els Bàltics, Hongria, Romania, Bulgària, a més d’Ucraïna. Són països europeus, alguns membres de la UE i com de l’Amèrica de Trump no ens hem de fiar gens, és Europa que haurà de fer-hi front. O no?
És preocupant veure que Europa majoritàriament en mans de partits de dreta no reacciona que no s’implica per fer més Unió Europea quan de no fer-ho la nostra forma de viure i de concebre la societat corren seriós perill.
Aquests partits seran jutjats per col·laboracionistes?