Diuen que Sant Antoni i el Dimoni jugaven a trenta-un, el Dimoni va fer trenta i Sant Antoni trenta-un.
Ja veuen, per un, només per un, va guanyar Sant Antoni. A la política, com a tots els àmbits de la vida, passa igual, basta guanyar d’un per guanyar. Amb aquest cas a Balears n’hi hauria prou amb trenta. La majoria al Parlament de les Illes Balears suma trenta diputats. Aquest, idò, seria el número necessari per obtenir la majoria absoluta.
Està clar que les properes eleccions, tant locals, autonòmiques com generals, les guanyarà el centre dreta. La qüestió està en saber si a les Illes Balears hi haurà una majoria absoluta del PP o bé s’haurà de pactar amb Vox, aquí hi ha la qüestió. Després del que ja s’ha vist o del que s’està veient, aquesta legislatura, convindria que la majoria fos del PP, ja que Vox, avui, no sap proporcionar la deguda estabilitat institucional, una cosa molt important per al progrés i benestar dels balears.
A Menorca passa alguna cosa semblant. El millor seria que el PP obtingués una majoria absoluta, ja s’ha vist que Vox no ha sabut aguantar la pressió del poder. Per governar és absolutament necessari treballar molt i estar fortament entrenat i preparat per servir els ciutadans com mereixen ser servits. El que queda de Vox a Menorca són les «regastaes» d’un partit que ha fet aigua per tot arreu. No convindria per res amb aquestes condicions que tingués poder de decisió. Si en té, s’hauran de fer «mil i cinc-cents» per poder treure endavant les propostes que necessitam. Per altra part, l’esquerra està totalment desarborada, desarmada i sense lideratge clar.
Així idò, per acabar allò que s’està fent aquesta legislatura a Menorca i a les Illes Balears, que no és poc, és del tot necessari guanyar una altra legislatura de centre dreta, com a mínim, per poder finalitzar tots els projectes que tenen com objectiu treure’ns de la paràlisi que hem viscut per la inacció de l’esquerra. La Carretera General de Menorca n’és un exemple.
Menorca i les Illes Balears necessiten imperiosament un lideratge clar, projectes de futur i molt d’habitatge per donar resposta a les necessitats de tanta gent que mal viu per no tenir una llar on desenvolupar el seu projecte vital.
Hi ha molt en joc per a Menorca i per a les Illes Balears. El futur ens espera, de fet ja és quasi aquí i queda molt per fer. Han estat massa anys, vuit anys d’Armengol sense fer res. Prou n’hi ha.
Els menorquins no podem perdre més temps, hem de continuar el que hem començat. Hem de seguir empenyent, ara no ens podem aturar. Menorca ha de tornar a ser aquella illa rica i emprenedora que no va tenir por del futur. Els nostres avis i pares ho van fer possible, nosaltres també podem. Som-hi.
Bon Sant Antoni.