El conferenciant de Sant Antoni, a l’acte institucional del Consell insular de Menorca, és Marcos de Quinto, economista especialitzat en econometria i amb una trajectòria de 36 anys a The Coca-Cola Company. Així, amb anglès, sona més autèntic. Va ser diputat al Congrés per Madrid el 2019 i 2020, amb el Grup Parlamentari de Ciudadanos. Primer he consultat què era econometrista, perquè molts quotidians no ho sabem, i he arribat a la següent conclusió: si l’economia és el «què passa», l’estadística és «com ho mesuren». Finalment l’econometria és la ciència que uneix les dues anteriors i ens diu «què podem anticipar». De Quinto ha motivat moltes opinions, de dretes i d’esquerres, envers si aquesta tria d’un expolític amb ideologies marcades era el més indicat pel Dia de Menorca, perquè normalment solia ser un perfil institucional, cultural o acadèmic.
Amb total sinceritat, no em molesta la seva ideologia, ni tampoc que ralli d’un tema tan rellevant com el repte social i econòmic de l’habitatge, el principal problema ciutadà del país, exceptuant que algú vulgui anar a viure a l’Espanya despoblada. Açò sí, a hores d’ara, anticipar-se en la qüestió de l’accés a la vivenda, ja és gairebé impossible
El que realment em sembla significatiu és que no aprofitem aquesta celebració per posar en valor el talent menorquí, i que la tradició no reflecteixi, de veritat, les nostres arrels ni les persones que les fan créixer.
I del reconeixement de les arrels, he imaginat una illeta obrera, sostinguda per una mà d’obra imprescindible i especialitzada en oficis com la indústria, l’electricitat, la fusteria, la lampisteria, la mecànica, la infermeria o la medicina.
Darrerament he necessitat alguns professionals, i tothom va desbordat de feina: et donen cita a mesos vista, i d’altres ni tan sols poden atendre’t si la feina és petita. També he pensat en la nostra gent del camp, que fins i tot fa gloses per Nadal per defensar i celebrar el producte local.
He imaginat una Menorca que creix a partir de les seves pròpies arrels, que es projecta al món des de les nostres costums i tradicions, que van lligades a cada data festiva. He recordat quan vaig treballar amb l’alcalde de Jun, que va convertir el municipi en un laboratori —primer petit, després immens— d’innovació tecnològica al servei del benestar de la seva gent. I he pensat que la nostra illa, per la seva dimensió i identitat, podria impulsar un projecte polític fonamentat en els nostres productes, en la nostra mà d’obra i en la riquesa d’un producte local de qualitat.
He pensat que podríem defensar les nostres tradicions i, també, deixar enrere un model basat en el turisme. Un enfoc que omple butxaques, sí, però que acaba empobrint la vida de qui hi viu tot l’any més enllà del sector turístic.
Tot això m’ha vingut al cap arran del 17 de gener. Somiant una celebració on el protagonisme el tingués un conferenciant illenc; on les places s’omplissin de balls menorquins i de gloses; on les fires lluïssin productes locals; i on un concert de músics i cantants de casa nostra tanqués la festa al Teatre Principal. Una mirada en clau local, perquè Menorca és, sobretot, la seva essència.