Els pobles amb història, i ho solen ser tots, tenen el costum de triar un dia assenyalat per celebrar la seva existència, recordar els seus orígens i glosar els valors que els cohesionen. És el que solem anomenar «Diada», encara que aquesta paraula sembla que ha quedat proscrita per l’actual govern de Menorca. Per més que ja l’emprava Joan Benejam en la famosa obra que cada any es representa a Ciutadella per Sant Joan.
Haver triat la festa de Sant Antoni per celebrar la diada de Menorca, sembla una decisió encertada, ja que es correspon amb el moment del canvi radical que va significar per a l’Illa l’arribada d’Alfons el Franc i la capitulació del moixerif Abu-Úmar ibn Saïd. Els catalans que es van establir a Menorca a partir d’aquella data van incorporar la cultura, la llengua, la religió i una bona part dels costums que encara mantenim i que donen sentit a la nostra història.
Amb el final de la dictadura, Menorca va guanyar el reconeixement de la seva personalitat pròpia i un cert grau d’autonomia, centrat en la institució del Consell Insular, que cada quatre anys se sotmet a elecció. I és lògic que aquest poder polític signifiqui la Diada com un referent de la societat menorquina. I més si sabem que quan Ciutadella n’era la capital ja la celebrava, si no vaig errat des de 1575.
Sembla raonable pensar que en aquestes festes que volen significar la unitat d’un poble, els governants tenen l’obligació d’exhibir una sensibilitat extrema i manifestar el seu esperit democràtic, deixant de banda les ideologies i els colors polítics. Perquè si no, s’estan apropiant una jornada que no és d’ells, és del poble, tant de les persones que els han votat com de les que no ho han fet.
Per aquest motiu, entenc que la tria d’orador que va fer el Consell per a l’acte central de la Diada d’enguany, ha estat absolutament desencertada. Les opinions d’aquest senyor es podran acceptar o no, però no és aquesta la qüestió. El problema és la tria, perquè no cal ser gaire llest per entendre que està molt enfora de l’esperit unitari de la festa que celebram a Menorca, radicalment enfora, m’atreviria a dir.
Fins al punt de contradir, fins i tot, el discurs que havia pronunciat el president del Consell abans de cedir la paraula al conferenciant. Perquè cal reconèixer que el discurs del president intentava fer content si no a tothom, a bonibé tothom, encara que només fos amb paraules que es contradiuen amb els fets. En relació a l’habitatge, un articulista des Diari arriba a dir que va donar «receptes socialdemòcrates». Jo no diré tant.
El conferenciant triat per a la Diada, en canvi, va exhibir una radicalitat, que ell anomenava liberal, que en definitiva condemna tots els desgraciats de la terra, que ho som la majoria. Un bon discurs per a inversors que estan decidint en què invertiran els seus doblers, però no per a tanta gent que, tot i fer feina, no pot accedir a un habitatge digne. I aquest és un problema real a Menorca.
Però alerta, inversors, perquè també és cert que una part de les dades que exhibia el conferenciant no són certes. I quan, de forma velada, va voler fer un elogi de la situació de l’habitatge durant la dictadura, va oblidar una part de la informació: que en aquella època els barris de barraques van proliferar a totes les grans ciutats del país i que els seus habitants no eren precisament estrangers. I és que tot es pot dir, però amb la condició de donar les dades correctes i no amagar la part que desmunta els nostres arguments.
Ara bé, en contrast amb el cartell de la festa de Sant Antoni, en què el Consell ha degradat la Diada per convertir-la en simple dia, i en què ha prescindit de la bandera de Menorca, el conferenciant va saber aprofitar l’ocasió per mostrar, en diapositiva, el jou i les fletxes d’aquell temps passat que amb tanta complaença ens va voler recordar.