La política, des de fa uns anys, s’ha convertit per a molta gent en un dels principals mals d’aquest país. En el darrer baròmetre del CIS és la tercera preocupació dels espanyols. La primera és l’habitatge, la segona els problemes econòmics i la quarta, la immigració. La feina de gestor públic no passa pel seu millor moment. El desprestigi de la classe política és immens. Part de la culpa és dels mateixos polítics i dels seus partidaris més acèrrims, que han entrat en una espiral de crítica constant i de falta de respecte envers l’altre, cavant trinxeres i alçant banderes contra els qui ja no són adversaris polítics, sinó enemics. La deshumanització de les xarxes socials i d’una part dels seus usuaris, sovint mancats d’empatia i amagats sota l’anonimat o directament darrere comptes falsos, han acabat de donar-hi la puntada final.
Que la política estigui tan mal vista no dur res de bo. Sense política no hi ha democràcia, i sense democràcia hi ha… el que tothom imagina. Hem entrat en un cercle viciós en què el desprestigi de la política fa que molta gent vàlida per gestionar la cosa pública no en vulgui saber res quan els partits piquen a la porta cercant uns candidats cada vegada més difícils de trobar. La percepció de molts és que, ara mateix, la política pot embrutar una trajectòria immaculada. I així és com els qui acaben ascendint dins els partits no són precisament els millors gestors que pot donar una societat, fet que va configurant una classe política cada vegada més mediocre i ineficaç, alimentant encara més l’antipolítica.
Per això, entre tots —i els polítics en primer lloc— cal començar a abaixar el to, silenciar els tambors de guerra i obrir canals de comunicació amb l’adversari. Sense política (no ho farà el mercat amic) no es poden resoldre problemes com l’habitatge, una crisi econòmica o les conseqüències de l’augment de la immigració. També cal més humilitat, i sobren declaracions com la del batle de Ciutadella afirmant que «passarem a la història», o la de la seva homòloga des Migjorn dient que «la gran sort del poble va ser la nostra arribada a la batlia».