La definició més simple de «migració» és «acció i efecte de migrar» i «migrar» es pot definir com «anar d’un lloc a un altre, especialment d’una regió a una altra» -regió es pot entendre com a país o estat- i pot ser interna o externa, nacional o internacional, temporal o permanent.
Sempre he considerat que quan s’analitza qualsevol cosa des del coneixement de l’entorn pròxim, per exemple Menorca, es poden projectar cap a fora, diguem-ne al món sencer, els coneixements i opinions domèstiques, sense equivocar-nos massa.
Les migracions provenen de dos fets principals: la fam i les guerres, en l’ordre que vulgueu. Les guerres sempre comporten migracions i la seva principal conseqüència és l’ocupació del territori per part dels que guanyen, que esclavitza o fa migrar els que perden, que han d'anar cap a un altre lloc per salvar la vida i matar la fam.
Si ens centrem al reduït espai que és Menorca, cal tenir present que a partir de 1287 la invasió de les forces cristianes substitueixen els àrabs, i la població es manté constant fins als atacs dels sarraïns a Maó (1535) i Ciutadella (1558), que deixen molt reduïda la població illenca, que d’unes 10.000 persones n’hi van quedar menys de la meitat. Consta que l’any 1570 el rei Felip II ordenà al governador Joan de Cardona la complerta evacuació de la població de Menorca, exceptuant les forces del castell de Sant Felip, però el síndic Jaume Vell i Pere de Loçano van anar a la Cort de Madrid per demanar la revocació de la reial ordre, cosa que van aconseguir.
L’any 1713 la població censada era de devers 16.000 persones, que es va anar incrementant amb la gent que procedia de fora. Cal recordar, també, que just quan la rebel·lió de les colònies britàniques d’Amèrica, l’any 1778, l’ambaixador britànic a Sant Petersburg va oferir l’illa de Menorca a Caterina II de Rússia, a canvi de la seva aliança a la guerra secessionista. Aquesta proposició no va progressar, encara que el segle XIX hi va haver un altre intent de vendre Menorca a Rússia. Segons conta José Luis Terrón Ponce, l’any 1817, Fernando VII va proposar a l’Imperi Rus, baratar l’illa de Menorca per uns quants barcos vells, negoci que no va prosperar (1).
La població menorquina de 1820 era d’uns 30.000 habitants que cap a l’any 1860 s’havia mantingut estable, encara que entre 1830 i 1860, més de 12.000 menorquins van emigrar a Alger. Per tant, si se’n van 12.000, han d'haver entrat la mateixa quantitat de població. Qui se’n va i qui entra? Se’n va gent jove, amb passaport legal francès, i entra altra gent, provinent d’altres llocs d’Espanya amb pitjors condicions de vida. Cal destacar que a partir de 1858 hi ha una forta entrada d’eivissencs, també gent jove, per a treballar al bastiment de la fortalesa de La Mola. Es veu que les condicions de vida d’Eivissa eren prou dolentes. Uns se’n van per motius de pobresa i fam i altres entren pels mateixos motius, però a la inversa. La majoria dels eivissencs arrelen as Castell per motius obvis; la proximitat del lloc de feina i l’existència d’habitatges de la nova vila. Hi ha un fet a destacar i és que la gent d’Eivissa no és ben acceptada pels castellans més antics – també immigrants temps enrere- i queden confinats als carrers més llunyans de Calesfonts, d’on embarcaven cap a La Mola.
Cosa semblant va passar cent anys més tard, quan gent d’Andalusia i Extremadura arriben as Castell, pel simple motiu que hi havia més feina que als seus llocs d’origen.
Totes aquestes disquisicions tenen una finalitat ben concreta: Els mitjans de comunicació venen plens del fet que els nous arribats als actuals Estats Units d’Amèrica no són acceptats pels anteriors. Un exemple prou clar és el de Donald John Trump, de qui adjuntam un arbre genealògic de 5 generacions, del que es desprèn que sa mare, Mary Anne Macleod, va néixer a una illa del nord-oest d’Escòcia l’any 1935, amb una ascendència d’aquesta illa moltes generacions anteriors, que va arribar als USA poc temps després, i que li van atorgar la nacionalitat nord-americana l’any 1942.
Per la banda paterna, el seu pare ja va néixer a Woodhaven, -Queens- l’any 1905, però el seu avi patern Frederich Trump era natural de Kallstadt (*1869) un poble alemany situat a prop de Frankfurt i l’àvia paterna, Elisabet Christ (*1880) era del mateix poble, amb arrels comunes de moltes generacions.
Són fets que reclamen unes certes reflexions.
(1) «Es Diari», 15/03/2005.