En economia hi ha un ritme alt de renovació del vocabulari. Paraules noves neixen parides per l’ocurrència d’algú, al principi les entenen pocs, però es reprodueixen amb mimetisme gregari, s’imposen i, en un temps, són substituïdes. Triomfen les sigles, les polisèmies forçades i els anglicismes, ideals per fer passar per una gran cosa allò que de ver no ho és tant. Tota una tramoia lingüística.
Aquesta setmana el Consell ha dit que vol regular els fluxos i el Govern balear ha assegurat que aposta per una contenció de fluxos. Dirigents d’altres indrets també han emprat expressions similars amb la paraula fluxos. Com que tots ho han dit a la fira Fitur, s’entén que aquests fluxos són turistes. Si ho haguessin dit a la consulta del metge o a un lampista, serien d’uns altres tipus.
Regular o contenir fluxos vol dir que venguin manco visitants a l’estiu i més a l’hivern. Dit així tothom ho entén més clar, però quedaria poc elegant en un speech de presentació del destí davant un target format per ceos, seos, managing partners, staffs de clústers, community managers, entre altres. Semblarien antiquats i se’n ressentiria el seu networking. Al mateix temps, regulant fluxos es fa més sostenible davant els ciutadans la reculada que suposa per a alguns defensar ara els límits al turisme que criticaven fa no massa com si fos una experiència stalinista.
I és que en aquestes fires hi ha molta faràndula.Caldria fer un reporting sobre quin rendiment treim d’una expedició tan nodrida de càrrecs públics a Madrid, molts dels quals no aporten know-how turístic ni cap engagement significatiu ni més contribució al posicionament que el seu per a les fotos. En temps de big data, per presentar un opening cultural i fer un parell de meetings de tràmit segur que amb manco gent bastaria. Aquest flux de cada gener cap a Madrid també és perfectament regulable i es podria contenir. Molts hi van només per fomo institucional.
Si vostè no ha entès la meitat de les coses, hi estarà d’acord.