No vaig anar al sermó institucional de Sant Antoni. Mea culpa, mea màxima culpa. Per tant, escric sense coneixement de causa. Més malament, encara. M’imagin que el president va parlar del govern de Menorca, de la importància del fet que els menorquins ens governem nosaltres mateixos. En el govern de la institució d’una col·lectivitat hi entra tant la idea com la gestió. Segur que hi ha exemples de bona gestió en el Consell insular de Menorca. La gestió és tan important com la política, ja que és amb les obres que coneixem la persona (o la idea).
Per regla general, els polítics (temporals o permanents) no donen molta importància a la gestió del dia a dia, ja que no genera titulars, no transcendeix. No transcendeix la bona gestió, que segur que hi és, ara no em faceu concretar. El que transcendeix és la mala gestió. Per exemple, la ITV.
La ITV és un exemple de mala gestió, tant amb l’actual majoria com amb l’anterior majoria. Però avui us posaré un altre exemple de mala gestió, m’atreviria a dir de més mala gestió que la ITV, que ja és dir molt. Estic parlant de l’emissió o renovació de títols de família nombrosa. En el temps de con Franco vivíamos mejor, formar part d’una família nombrosa tenia els seus avantatges. Nosaltres érem sis germans. I ho som encara. Ara, amb tres fills ja ets una família nombrosa. Potser els avantatges no són tants, però encara es noten: matrícules d’estudis, bon social elèctric, descompte en transports, en alguns súpers, etc.
El passat 1 de desembre vaig anar a renovar una vegada més el títol de família nombrosa. Havia caducat el 21 de novembre i vaig anar al Consell insular a presentar la documentació per a la renovació, ja que encara entràvem dins de les condicions que ho permeten. Aquest passat 21 de gener, quan havien transcorregut cinquanta dies de la presentació dels documents sense tenir-ne notícia, cinquanta dies, sí, vaig anar a les oficines del Consell insular de Menorca per veure si s’havien perdut els documents per a una senzilla renovació.
La informació que vaig rebre és que no, però que anaven pels expedients que havien entrat a principis de novembre, dins el marge que els permet la llei. Tres mesos per a la renovació d’un carnet! Si quasi ens arribarà quan hagi de fer papers per entrar al geriàtric! Cada dia que passa sense el títol suposa una pèrdua, un greuge, un perjudici, que es pot comptabilitzar econòmicament. Si fos un cas particular no mereixeria un article.
Em vaig demanar quantes famílies nombroses de Menorca estan esperant, a 21 de gener de 2026, l’emissió o la renovació del títol. Si qualque conseller de l’oposició o periodista curiós volgués fer la pregunta ho sabríem. Algú, més previsor que jo, em va dir: Bep, el que has de fer no és esperar que el títol caduqui i demanar la renovació tres mesos abans. Clar, encara no hauria entrat en vigor i ja demanaria la renovació. O sigui que: mea culpa, mea màxima culpa. Això pot ser funcionaria, però seria fer una trampa al sistema: ja que passaria al davant d’altres persones que segueixen el calendari així com toca.
No, la solució és que hi hagi una bona gestió, que hi hagi prou personal. Ara se m’acaba d’ocórrer un lema per a la pròxima campanya electoral: «Més gestió i manco propaganda». Què trobeu? Parlant seriosament, la desafecció política comença amb qüestions tan senzilles com aquesta.