Menorca, i el món occidental en general, viu en una contradicció permanent amb el turisme. Ens queixem —i amb raó— de la massificació i dels seus efectes, però som els primers a fer de turistes i no dubtam a allotjar-nos en lloguers turístics sense pensar en com afecta la població.
Com cada any, una gran delegació ha anat a la fira turística més important d’Espanya. I, com cada any (governi qui governi), aquestes contradiccions han tornat a quedar en evidència. Algunes són més anecdòtiques, com promocionar la Menorca Talaiòtica mentre la Unesco ens estira les orelles per no preservar alguns jaciments. O posar en valor la sostenibilitat i el paisatge al mateix temps que es fan passes per permetre més construcció en rústic.
Altres contradiccions són més profundes. El president Vilafranca va expressar el que molts pensam: «No volem més pressió turística». Però, alhora érem allà i anirem a més fires turístiques que mai per vendre’ns com a destinació i atraure més turistes. Tornam així a la cèlebre frase que fa més de quinze anys va pronunciar Iñaki Gabilondo: «Menorca vol turisme sense turistes».
El PP, com en el seu moment ja va defensar l’esquerra, assegura que el que es cerca no és tenir més turistes, sinó repartir-los al llarg de l’any i prioritzar el turisme de qualitat. És a dir, es volen més visitants fora de temporada i amb més doblers. La qüestió, diuen, no és tant no voler turistes, sinó quins turistes volem i en quin moment. Ja no interessa el turista del tot inclòs que passava l’estiu a la piscina de l’hotel. El que es vol és un visitant que vengui tot l’any, recorri Menorca, vagi a les platges verges i al Camí de Cavalls, i compri coses cares. Sense pensar, però, que en lloc d’allargar la temporada, el que pot acabar passant és que estirem la massificació a la resta de l’any i l’estenguem a tots els indrets de l’Illa. I que l’alt poder adquisitiu d’aquests nous turistes el que faci sigui augmentar encara més els preus desorbitats als quals ja hem de fer front. Un bon embull, idò. Potser el que teníem abans no era tan dolent, ni el que ara es vol sigui tan bo.