Aquesta és probablement una de les preguntes més pertinents a dia d’avui. A on van a parar els impostos que pagam a l’estat? No veig un millor context que l’actual per fer-se aquesta pregunta, i dic que el context no pot ser el més idoni per la situació actual de molts serveis públics que no han fet més que empitjorar els darrers anys i, curiosament, coincidint amb màxims històrics de recaptació. Perquè clar, un dels motius d’aquesta recaptació rècord és la inflació, que no ha motivat cap baixada d’impostos, al contrari. Però el que no m’explic és per què si es recapta tant i tot va tan bé, hi ha llistes d’espera de més de mig any per a la majoria d’especialistes a la sanitat pública, per què l’estat no ha fotut ni un cèntim per les desgastades carreteres de Menorca (que majorment van a càrrec de fons propis del Consell), per què tot i rebre precipitacions abundants arribem a l’estiu amb unes reserves hídriques paupèrrimes gràcies a la nul·la inversió en el tractament d’aigües, per què s’anuncien futurs peatges per les autopistes de la península si teòricament açò va a càrrec dels impostos, etc.
Però clar, ha de succeir una desgràcia amb 45 morts per un mal manteniment de les vies fèrries per treure el tema a debat, o un fall en el sistema elèctric que deixi el país sencer sense llum, o unes catastròfiques inundacions que s’haguessin pogut evitar amb una inversió i manteniment adequat, o uns incendis que amb els mitjans i les prevencions correctes haurien sigut molt menys virulents, i així podríem seguir… crec que Espanya viu un moment delicat, i s’està apropant perillosament al que es coneix com un expaís. En el moment en el qual la població s’acostuma a viure situacions totalment anòmales que a qualsevol altre país europeu motivarien responsabilitats polítiques immediates i una forta fiscalització per part de la gent, tenim un problema, un problema greu. La decadència no es dona d’un dia per l’altre, la decadència és lenta, es normalitzen situacions que fa cinc anys eren impensables, i així, poc a poc, ens apropem més a un punt de no retorn. Però mentrestant, senyor contribuent, pagui i calli.