Es diu que amb la gestió o cogestió aeroportuària la connectivitat serà més bona, prevaldrà l’interès públic o social i que es tindran «les claus» dels aeroports per evitar la massificació... però els aeroports no volen, ho fan les companyies aèries que hem de recordar, són empreses privades i, per tant, obeeixen als interessos de mercat i als criteris dels seus consells d’administració, la gestió autonòmica no millorarà la connexió, segurament l’empitjoraria, perquè té més capacitat de negociació un ens com AENA (primer gestor aeroportuari mundial) que un aeroport gestionat en l’àmbit local, comarcal o autonòmic. Si volem millorar realment la connectivitat necessitaríem una companyia pública, o arribar a acords amb companyies privades, amb recursos públics, però en cap dels dos casos la connectivitat té a veure amb qui gestiona els aeroports.
Una altra afirmació que es fa, és que amb la gestió autonòmica primarà l’interès públic o social. Amb tots els meus respectes, aquesta afirmació a més de simple crec que és bastant infantil. La gestió no és més bona, millor o més propera als interessos d’un poble en funció de si el lloc de decisió està més a prop o més enfora, de fet avui en dia el 80 per cent de la legislació que ens afecta en la nostra vida diària, no es decideix ni al Consell insular, ni a Palma, ni a Madrid, es decideix a la Unió Europea. Fa molts anys veïns demanaven la independència del poble de Fornells de l’Ajuntament des Mercadal a Menorca, l’esquerra en general i el PSM en particular (crec que amb bon criteri) es van oposar, el fet que la gestió sigui més propera, no sempre garanteix una administració més eficient, un exemple clar és l’Autoritat Portuària (APB) on des de fa molts anys, hi ha participació de la comunitat autònoma, algú pot mantenir que aquest model de gestió respon als interessos públics, socials i mediambientals que esperem?, li podem demanar als membres de l’associació «Es Jonquet» d’usuaris d’amarradors, que el setembre de 2025 es van manifestar contra APB i la seva intenció de privatitzar els serveis del port, o als veïns del port de Maó que han denunciat les «renous» del vaixell «Ciudad de Granada», o a les entitats que protesten pel gran nombre de creuers (que van en augment) als nostres ports o al GOB que ha denunciat la manca de transparència de l’APB en els projectes nàutics en el Port de Maó... La cogestió en aeroports tampoc seria garantia, com passa amb l’APB, d’un model més restrictiu per l’arribada de visitants o en defensa de l’interès social.
Es diu que si la gestió dels aeroports és autonòmica, tindrem «les claus» (com si els aeroports tinguessin portes) i reduiríem el nombre de vols, però no és cert, no és AENA qui decideix els slots i tampoc ho seria un ens local. El repartiment dels slots a Europa està regulada pel Reglament CEE núm. 95/93 i a Espanya des de l’any 2014 és AEFCA, organisme independent, qui determina els slots, en funció de la capacitat declarada per cada aeroport i els drets històrics de les companyies aèries. Per cert, la capacitat declarada obliga a admetre vols a les diferents franges buides. No, la gestió autonòmica tampoc és la solució per evitar l’arribada de vols.
Crida l’atenció que darrerament algunes forces polítiques i socials carreguen damunt AENA la responsabilitat de la massificació turística, però és així?, al meu entendre categòricament no. Les competències d’urbanisme i turisme són de la comunitat autònoma o dels ajuntaments, són els Plans Generals d’Ordenació i Urbanisme (PGOU) els Plans Territorials Insulars (PTI) i les polítiques de promoció turística (enguany per exemple el Consell insular de Menorca ha anunciat que serà present a 42 fires per promocionar l’Illa), les que han permès la construcció d’hotels, apartaments, la reconversió d’usos transformant antics edificis en apartaments o antigues possessions i llocs en agroturismes, són les administracions local i autonòmica qui tenen les competències en habitatge i que regulen o poden intervenir en el «mercat» de l’habitatge o l’oferta il·legal i és l’augment d’aquestes places i la promoció turística la que fa que més companyies aèries (que recordem són privades) tenguin interès a incrementar (o no) vols cap als nostres aeroports, AENA dimensiona les instal·lacions i els serveis a aquesta demanda.
És més fàcil donar les culpes a AENA que assumir que som els que vivim aquí, i que cada quatre anys triem amb el nostre vot els partits que governen les nostres institucions, i dissenyen el model territorial, econòmic i urbanístic, els vertaders responsables. AENA no és el problema i la suposada gestió o cogestió segons com pot acabar per augmentar els problemes que es volen solucionar. En canvi, en el debat no ha sortit la privatització del 49 per cent de l’any 2015, que impulsa un increment de l’interès privat en augmentar beneficis, aquest i no altre, hauria de ser el primer tema a posar-se damunt la taula si realment volem vetlar per una gestió aeroportuària amb interès social i mediambiental, abans d’iniciar altres debats, tota la resta són vuits i nous i cartes que no lliguen.