Un dels 9 límits planetaris que segur hem sobrepassat amb escreix que posen en risc les condicions per a la vida humana i és l’acumulació en el nostre organisme de tòxics ambientals: plàstics, metalls pesants, substàncies químiques persistents. Res, que ens estem intoxicant a poc a poc. Fins i tot estan presents en el líquid amniòtic de les embarassades. Els nostres fills i nets no ho tindran gens fàcil.
També n’hi hem d’afegir un altre, l’ozó troposfèric, el què es forma a la capa baixa de l’atmosfera propera a la superfície terrestre. Es genera per reaccions químiques entre el NO₂ (diòxid de nitrogen) i hidrocarburs volàtils en presència de llum solar per les emissions del trànsit, la indústria i la combustió de combustibles fòssils. Es considera un dels principals gasos d’efecte hivernacle i és perjudicial per a la salut: és un irritant de les vies respiratòries empitjorant malalties com l’asma i les malalties cròniques respiratòries. Es calcula que en el nostre país hi ha 1.800 morts prematures degut a aquest contaminant. Les evidències científiques són aclaparadores.
Doncs a Menorca, Reserva de la Biosfera, en concret a Maó, tenim el tèrbol honor de batre rècords de registre d’ozó per damunt de les grans ciutats del país. De cada 4 dies 3 superen els llindars permesos per l’OMS. I per què Maó pateix aquests records d’ozó perjudicial? La seva posició geogràfica fa que li arribi pel vent l’ozó produït en els països adjacents. Però sobretot per l’alta afluència de trànsit marítim en el llarg del port de Maó, la proximitat de la central elèctrica i la proximitat de l’abocador de residus de Milà, tots produint gasos que generen aquestes altes concentracions d’ozó. Res que cal posar remei urgent a aquesta situació actuant en origen. La societat civil s’ha d’arromangar perquè els responsables no es despistin de les coses que importen.
* Article escrit juntament amb Ildefonso Hernández, catedràtic de Salut Pública.