Arran de l’article publicat fa uns dies en aquest mitjà, firmat pel Sr. Marc Pons, m’agradaria fer una sèrie de consideracions al voltant de la titularitat de la gestió de la instal·lació portuària de Cala en Bosc.
Tots som conscients del plaer que suposa estar en contacte amb la mar, i és una evidència que cada vegada són més les persones, especialment els residents, els que desitgen poder gaudir d’aquest recurs natural, que forma part de la nostra identitat com a membres que som d’una comunitat illenca.
Aquest desig, amb el pas dels anys i gràcies al desenvolupament que ha experimentat el sector nàutic a Balears, i la navegació d’esbarjo en particular, s’ha vist limitat pel nombre de places d’amarrament existent, clarament insuficient per cobrir la demanda actual i que, a més, ha suposat l’aparició de llistes d’espera a pràcticament totes les instal·lacions nàutiques de la nostra Comunitat, ja estiguin en gestió directa com en règim de concessió.
Fa poc més de dos anys, com a resultat de les darreres eleccions, es va produir un canvi polític que va suposar la creació d’una nova Conselleria de la Mar i del Cicle de l’aigua, amb uns objectius clars. En el cas de la gestió de l’aigua, reparar amb urgència el dèficit inversor en infraestructures que arrossegava la nostra Comunitat des dels passats governs del pacte d’esquerres i en el cas de la mar, prioritzar la gestió sostenible del litoral que ens envolta, dins el marc de les nostres competències, per garantir un ús racional d’aquest recurs tan preuat, amb la implementació de tot un seguit de mesures.
Tota l’estratègia de gestió i les mesures que s’estan adoptant amb relació a les infraestructures nàutiques i portuàries tenen un denominador comú, que no és altre que el d’aconseguir l’equilibri entre la gestió pública directa i l’encomana de gestió o gestió indirecta. I el full de ruta de l’actual Govern en aquest sentit és ben clar.
És precisament aquest equilibri, el que ha de fer possible generar els recursos necessaris per executar les inversions públiques. PortsIB, l’entitat gestora, precisa dels ingressos dels cànons de les concessions actuals per poder donar servei, assolir inversions i eixugar el dèficit produït per la gestió directa de multitud d’instal·lacions nàutiques i portuàries que ja assumeix. Entre elles, les quasi 6.000 places d’amarrament que menciona el Sr. Pons al seu escrit, i que l’actual Govern pensa mantenir.
En aquest sentit, ningú no pot posar en dubte avui en dia, el compromís de l’actual model de gestió del Govern envers la preservació de l’interès general, amb l’aplicació d’un sistema mixt de gestió que permet i assegura la reinversió dels recursos obtinguts amb la gestió indirecta.
A més, destinar recursos propis a l’explotació directa d’un port esportiu suposa deixar d’invertir en altres prioritats públiques igualment necessàries: rampes d’ús general, seguretat marítima, vigilància del litoral, adaptació al canvi climàtic o millora d’infraestructures bàsiques.
Per altra banda, l’administració pública directa de béns o serveis no garanteix al cent per cent l’eficiència i l’eficàcia en la seva gestió. D’açò, malauradament, en tenim exemples molt recents i colpidors, que es poden contraposar a un model que permet, en casos puntuals, la gestió indirecta acompanyada d’un control públic reforçat, dissenyat per a garantir els màxims nivells d’inversió de control de riscos i costos, sobretot, de transparència a l’hora de protegir els interessos dels usuaris, prioritzant els residents.
En un port com Cala en Bosc, amb una forta activitat esportiva i turística, la gestió directa implicaria que PortsIB assumís íntegrament els costos de personal, manteniment, inversions, assegurances i riscos d’explotació. Tot això exigiria reforçar estructures i serveis que avui no existeixen a Menorca per a aquest tipus de port, amb processos llargs i costosos i sense garanties clares de millora del servei.
No és només una qüestió de voluntat política. La reconversió que es demana de la gestió de la marina de Cala en Bosc, no és una decisió que es pugui improvisar ni minimitzar les seves repercussions, com sembla que vol donar a entendre el Sr. Pons. No es pot adoptar una decisió d’aquesta dimensió sense una anàlisi global prèvia, avaluant el seu impacte dins el marc de l’estratègia de PortsIB i amb relació a les recomanacions previstes al Pla General de Ports, que va ser redactat i aprovat el 2023, precisament, baix el mandat de l’anterior govern del pacte d’esquerres.
Posar en gestió directa Cala en Bosc, no implicaria incrementar el nombre d’amarraments per a residents, com diu el Sr. Pons. Senzillament, perquè la gran majoria dels amarraments d’aquesta instal·lació, ja estan en mans de residents. Hem de recordar també, que les tarifes que s’apliquen actualment són les que va aprovar l’anterior govern, i no garanteixen en absolut l’accés als petits usuaris, d’aquí les seves queixes.
Per tant, sembla molt oportú demanar a l’actual Govern, que en el plec de condicions de la nova licitació, es donin totes les facilitats per protegir els petits usuaris amb preus raonables, amb una clara vocació social i màxima transparència, cosa que ben segur es produirà.
Perquè, el veritable debat no és qui gestiona el port, sinó si els ciutadans tenen amarraments accessibles, serveis de qualitat i un port ben gestionat. Això no s’aconsegueix amb eslògans, sinó amb una gestió seriosa i orientada a resultats.