Di Lexi Te II

El primer Dilexi te va ésser com una justificació de la novena missió juniperiana a Mallorca sota el signe de Càritas a favor dels pobres. Avui vull ampliar l’horitzó. Dilexi te per a mi és una espècie de jaculatòria o una oració que m’estimula i em compromet a una resposta personal quan gir la mirada cap enrere i m’adon del molt que m’ha estimat Déu i com m’ha protegit en tants de perills, innumerables i de tota casta, al llarg de la meva vida de pelegrinatge com un que cerca i cerca sense parar. Tres viatges llargs han marcat la meva vida i en els quals he pogut veure la mà de Déu que m’ha guiat i protegit. Es tracte del viatge d’un mes a Palestina, a Roma pels estudis que varen durar dos anys i finalment el viatge a Califòrnia cercant les petjades de Juníper Serra, a ell invoc cada dia apel·lant a una expressió rutinària que arranca des de la infància: bon dia estimat veïnat del carrer Barracar de Petra al qual encoman la salut de la meva família, especialment de les dues germanes que conviuen amb mí, i a la vegada li suplic que em conduesqui cap a la seva santedat, fonamentada en la humilitat i determinació…