COLUMNA.
Escric aquesta columna just després d’escoltar per la ràdio, a una conversa de periodicitat setmanal que fan l’escriptor Juanjo Millás, que acaba de fer 80 anys, i un periodista d’alta volada, Javier del Pino, arrelat a New York. S’ha comentat el fet de l’escriptura d’una darrera i definitiva columna d’un periodista nord-americà, del que no he pogut retenir el seu nom, però que, pel que sembla, ha estat un mestre de periodistes, políticament republicà, però que plega veles com a conseqüència del rumb que està prenent la política nord-americana, plena de «sheriffs», pistolers i gent presumiblement superior a la resta de la Humanitat.
Diu aquest periodista nord-americà que per a ell, una columna és un refugi. Guardant totes les distàncies, m’he sentit identificat amb aquesta relació. Crec que ja he dit moltes vegades que escriure i dir coses sense ser dogmàtic, sense insultar i sense dir paraules ofensives per als altres, és molt complicat i difícil; actualment s’han perdut les formes i cada cop aquestes actituds van a més. A jo em passa el mateix, escriure «esquitxos» en forma de columna em proporciona una sensació de refugi davant un entorn cada cop més agressiu i de més difícil convivència.
UCRONIA.
Com ja sap el lector, però ho repetiré per si qualcú no ho té clar, «Ucronia» es defineix com a «reconstrucció de la Història emprant dades hipotètiques». Un exemple molt citat, encara que és més un relat imaginatiu que una veritat, és el cas de la ferradura del cavall del missatger que duia informació per a Napoleó que hagués pogut guanyar la batalla de Waterloo i que, pel que es diu, un ferrador no va clavar prou bé i que va fer caure el missatger, la qual cosa va fer que Wellington sortís guanyador i, amb açò, la situació actual de la Humanitat segurament seria molt diferent de la que és ara mateix, o no... qui ho pot saber?
Dic tot açò per una idea foradada que m’ha passat pel cap, recordant que no fa massa temps, el 13 de juliol de 2024, en plena campanya electoral nord-americana, un franctirador va disparar contra l’aspirant republicà, ferint-lo a una orella. El franctirador, Ryan Routh, va ser detingut pels serveis de seguretat i l’han condemnat a cadena perpètua, mentre que l’aspirant a la presidència dels EUA va acabar guanyant les eleccions, la qual cosa ha determinat en gran mesura l’actual situació del món; no sabem què hauria passat si el tret s’hagués desviat pocs centímetres cap a l’esquerra. El món seria el mateix?
Mai ho podrem saber.