Les grans empreses tenen obra social. Destinen part dels seus beneficis a projectes d’ajuda als desafavorits o al medi ambient, per exemple. La més coneguda és la de les caixes d’estalvis. El percentatge que hi ha en tot açò de política d’imatge, generositat i enginyeria fiscal depèn de cada cas. Vueling té obra social. Col·labora ara, segons la seva web, amb Save the Children. Allà no diu res de la lluita contra la pobresa de vols a l’hivern a Menorca.
Malgrat açò, des de Vueling han assegurat recentment que operen a Menorca al llarg de tot l’any per una contribució social, ja que a l’hivern no hi guanyen diners i la demanda cau. La prova, diuen, és que entre l’Illa i Barcelona no opera cap altra aerolínia quan fa fred. En el marc d’aquesta obra social, dimecres va ser el blue wednesday del transport aeri insular, amb només una freqüència amb Catalunya. Es veu que després de la costa de gener, hi ha manco marge per ser generosos.
Cada empresa pot fer el que vulgui dins la llei. Només faltaria. Si Vueling optés per ser un fix-discontinu més a l’Illa, qui li pot retreure? Ningú. Però la revelació de la seva vocació altruista amb els menorquins obliga a recordar que la Comissió Europea es va oposar a una Obligació de Servei Públic (OSP) a la ruta amb Barcelona (les companyies tampoc la volen) perquè considera que el mercat funciona de meravella, que no hi ha motius per intervenir.
Una cosa no és compatible amb l’altra. Un mercat que funciona bé no necessita de beneficència, que s’agraeix si és sincera, de ningú. Un mercat que funciona bé no genera un blue wednesday. O els menorquins som clients profitosos per a les aerolínies durant tot l’any o som beneficiaris hivernals d’una Obra Social Pilotada (per les sigles, seria un altre tipus d’OSP).
S’aclareixin. Volem saber. Volem tenir clar si ens prenen el pèl tots o només alguns, i també si hem de donar o no les gràcies al personal de cabina de Vueling quan pugem a l’avió al febrer.