Aquesta vegada la cortina de fum els ha sortit rodona. Les crítiques per la negligència del Govern en la gestió ferroviària han quedat en segon terme mentre es fabrica l’èpica de la batalla de Pedro Sánchez contra els oligarques d’internet i la seva gesta humanitària amb la regularització dels immigrants davant la crueltat de Donald Trump. Si l’accident dels 46 morts d’Adamuz no hagués passat a l’AVE sinó al metro de Madrid, algú té dubte que encara avui Ayuso obriria totes les portades?
Óscar Puente ha sortit indemne de la seva responsabilitat com a ministre de Transports i ja el tornam a tenir donant lliçons a través de les xarxes socials, les mateixes que volen censurar. Fa empegueir escoltar certs comentaristes que ens presenten Pedro Sánchez com el far del progressisme a occident, quan en allò que realment destaca és en el tacticisme polític. Vampiritza les iniciatives dels seus socis després d’anys de tenir-les paralitzades per presentar-se com el mur de contenció davant la dreta.
De la prohibició en l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials hem passat a la batalla campal contra els amos d’X i Telegram. Quin gran favor li han fet al president Elon Musk i Pável Durov: ja té els enemics exteriors cap a qui dirigir la ira dels seus incondicionals. Convertit en el Robin Hood d’internet, els seus ministres ja ens comencen a insinuar que potser hauríem de tancar algunes xarxes socials perquè difonen informació tòxica. Potser així no tindrem més remei que mirar TVE.
Darrere la coartada de la protecció de la infància hi ha altres intencions, i no les amaguen. Diu Sira Rego que la pròxima batalla anirà dirigida a prohibir X perquè és un espai «on veim vulneracions flagrants dels drets fonamentals». Com si la llibertat d’expressió no fos també un d’aquests drets. Criticar les decisions del Govern no és atacar la democràcia, és exercir-la.