Fa uns dies el govern central va anunciar la regularització de mig milió de persones migrants. Enmig d’una onada reaccionària global i d’estigmatització de la població migrant no hi ha dubte que açò és una bona notícia. Però tot d’una el Govern balear, de la mà del portaveu Antoni Costa, s’hi va mostrar en contra: «Aquí tenim, i ho dic clarament, una llengua pròpia. I els que vulguin obtenir la residència legal a Espanya i en aquesta comunitat autònoma en concret, han de mostrar la voluntat de conèixer la nostra llengua pròpia». El Govern que s’ha dedicat a abaixar impostos als més rics va parlar de «regals», però crida l’atenció que justament empràs el del coneixement de la llengua pròpia, quan justament s’han dedicat a fomentar el contrari.
Efectivament, el mateix Govern que té 5 consellers (i altres alts càrrecs) que no parlen mai català troba que les persones migrants l'han d'aprendre. El Govern que, amb el suport de Vox, ha eliminat el requisit del català per treballar en l’àmbit sanitari i ha pactat minoritzar-lo a Educació. De fet, estem acostumats que parlin i facin el contrari o que diguin dues coses alhora totalment oposades. Parlar d’accés a l’habitatge, però no fer res per topar els preus del lloguer, parlar de sostenibilitat però fomentar l’arribada de més turistes, parlar del camp però permetre urbanitzar en rústic, i així fins a l’infinit i més enllà. «Tot aquell que vingui a treballar, sumar i integrar-se a les Balears és benvingut (...), som una terra oberta dedicada a més al sector serveis», assegurava fa just uns mesos la presidenta del Govern, Marga Prohens, mentre defensava alhora que el creixement poblacional és «insostenible». Com quedam?
Personalment, em dol que emprin la llengua catalana com un argument demagog i classista. Demagog i classista perquè no l’apliquen a altres persones. De fet, no l’apliquen a membres del seu propi Govern, monolingües practicants i al·lèrgics a la nostra llengua. Per no dir, amb qui pacten mesures lingüicides un dia sí i l’altre també. Tampoc no expliquen com es fa això de mostrar voluntat. Mentre esperam, poden començar per recuperar el consens de la Llei de Política Lingüística, que van aprovar tots els partits polítics, i deixar de fer de la llengua motiu de conflicte. Si volen fer de la llengua pròpia un element de cohesió social, haurien de donar exemple. I n’estaríem tots un poc més orgullosos.