Els menorquins duem la meteorologia i la previsió del temps atmosfèric a la sang, forma part de la cultura popular. Ara que ha plogut de totes les maneres possibles, hem pogut utilitzar el repertori d’expressions que havíem deixat de banda amb la sequera.
Si la pluja és forta diem que fa aigua a xamals, ara descarrega! Ara li amolla! amb ironia, ara s’espassa! Plou a poalades o fa una bona aigua! Si cau de cop, forta i de curta durada, és una ruixada. Quan és extrema un esclafit. Aquests aiguats si són torrencials, l’aigua no té aturador, pot fer mal, provocar enderrossalls desgràcies i catàstrofes.
En cas que l’aigua que cau dels nivolats sigui una pluja suau podem dir-li plugim, si és una precipitació dèbil en forma de gotes petites es diu que ploisca o plovisqueja, goteja o que cauen quatre gotes. Pot ploure lleugerament, però les gotes ser com a plats, o ser aigua fina que sembla que no banya, però va calant i finalment, acabes ben xop, dita també aigua de cargols, ja que surten a trescar i és el moment d’anar a cercar-ne.
Sempre que plogui poc a estones, al llarg de tot el dia i en el decurs de dies seguits, el terreny pot anar absorbint l’aigua a mesura que cau, penetra i assaona bé la terra. Se li diu pluja de sementer, ja que és la més profitosa per als sembrats.
Amb aquest temps tan plujós s’han tornat a veure rierols, zones humides revingudes i tingut notícia dels Brolls del Toro. Un broll és provocat per l’acumulació d’aigua en un aqüífer, que en estar ple fins dalt, surt d’en terra a la superfície amb força.
Hi ha un tipus de pluja, de precipitació, que ve de l’atmosfera, és la pol·lució, la contaminació imperceptible, impalpable, immaterial, intensa i perjudicial per ozó que patim a Maó. Les nostres autoritats Balears, Insulars i municipals, en fan cas o fan com qui sent ploure?